He estat de viatge a Itàlia, dies extres de familia i amics. De cultura i descobertes, de mercats i caminars emmig de gent que, desconeguda, et saluda i et somriu. Pobles senzills on et trobes com a casa, bona taula arreu, gens sofisticada la que menja la gent. Pobles i poblets on sempre descobreixes quelcom que no sabíes.
Hi ha ajudat el clima, gens fred, inusual per les dates en les quals ens movem. Recordo dies similars amb molt fred i neu. La única dificultat és que el dia i la llum son curts. Hem tornat contents del què hem vist, del que hem viscut durant aquests deu dies, extres.
De retorn, avui diumenge, hem tingut bon vol, malgrat la fosca, amb un avió en el qual no hi cabía ningú més, ni un seient buit. Un bon amic m’ha recollit a l’aeroport i hem arribat abans del que jo havia previst, a casa.
Dies extres ben acompanyada. Un regal que no esperava! Gràcies! Els Mags d’Orient es van avançar amb aquest regal.
No he desitjat bon any a molts amics, ho faré ni que sigui a temps passat. Bon any 2023 per a tots els que em llegiu. Us enyorava...
blog de Montserrat Ponsa 