Fa un temps inusual, no sembla que estiguem a ple hivern. Que duri… Quan els dies son tant curts de claror, si el fred és viu, al menys a mi, em costa suportar-los. La claror és important, mai m’ha agradat la fosca.
Enguany però, no sembla que estiguem al mes de gener a ple hivern. Segons diu el refrany: ni el fred ni la calor queden mai enrera… No ens confiem, els costipats, al menys per a mi, son autèntica malaltia.
Els vespres la temperatura baixa i la calefacció va a tota marxa. La calor mai m’atossiga, però el fred, m’atueix, no em mouria de casa. Podria hivernar?
Una molt bona notícia és que han arreglat el cami que porta al Santuari de Puiggraciós on, darrerament, hi hem deixat molts neumàtics. Confiem que duri l’arranjament i que, el primer aiguat, no s’emporti la terra sobreposada.
Dia d’amics i parents per dinar i per sopar amb llarques sobretaules.
blog de Montserrat Ponsa 