Dies de grans records…

Amb el meu estimat espós Oriol vam tenir nou fills que, quan arribaven aquestes dates, embogien parlant dels Mags d’Orient, i d’ allò que els havien demanat. Consideraven que, com que havien fet bondat -frase molt utilitzda- els hi portarien tot. La que ho passava pitjor era jo per reconduir-ho… El meu estimat Oriol tenia de treballar de valent per tal de fer possibles tots els somnis. I jo? No podia abastar-ho tot!

Nit que molts es llevaven per a intentar trobar els Mags però, no sé com s’ho manegaven, mai els podíem veure. Deixaven paquets ben enumerats per a qui corresponia cadascún, no fos cas que, la confusió trenqués alegries.

Dol que aquelles festes tant emotives s’hagin convertit en un mercat esbojarrat i tothom faci més del què caldria. Els infants sentien una il-lusió que no veig ara a la cara de ningú.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: