La vida…

Quan arriben aquestes dates milers de records em venen al cap. No és gaire ususal tenir 9 fills com vam tenir nosaltres. No cal dir que, quan s’apropaven aquests dies, la revolució estava anunciada. Regals, sortides de Cap d’any només deu sap on, cadascú tenia seus amics i, solien reunir-se en espais diferents.

Nosaltres, l’Oriol i jo, no érem de trasnotxar massa, però sí sopàvem amb amics de vida que, encara avui, passats molts anys porto al cor. No érem de ballarugues però sí de bona taula i menges especials sempre, no únicament en dies senyalats.

Com tots, el nostre grup de l’Ametlla era notori, tothom tenia seus capricis, seus sentiments que afloraven sovint, donada l’amistat en la qual ens movíem. Mai, RES, va fer trontollar aquella amistat de vida que només va acabar per llei de vida: els anys no perdonen ningú.

Us recordo, segueixo estimant-vos, us porto en lloc privilegiat del meu cor: Josep Mª-Lucciana, Josep-Ma Jesús, Enric-Mercé, Eduard-Josefina, Oriol-Montserrat. Aquest era el grup inicial al qual, posteriorment, s-hi van sumar altres amics. Quantes batalletes vam organitzar i sempre les vam guanyar.

Només tres dones seguim caminant per aquest món extrany que, plegats hem construit. Us porto en lloc preferent del meu cor.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: