Hi ha qui intenta acaparar diners, d’altres, honors i glòria, d’altres, en menys quantia maldem per l’amistat, vell-bell tresor que ha existit sempre però alguns, n’han fet maleït cas, l’han ignorat.
Comunicar-te amb amics malgrat tinguem diferent pensar-fer, és per a vi valor preuat que t’ajuda a créixer en tot el què abasta la paraula. Us heu adonat que no abunden comunicadors que no abusin de la teva paciència i converteixen aquesta meravellosa rutina en acte extravagant i inacceptable?
Sabem qui som, què ens agrada, amb qui compartir i, ho intentem i practiquem sempre que podem. Les idees compartides ajuden a seguir caminant en aquest estrany espai dit món, on no tot ens complau. La bonança del temps ens ajuda també amb la seva tebiesa a poder gaudir d’un mes de setembre especial que, tant de bo s’allargui.
Son més de les 7 del vespre i arribo a casa després de 80 minuts de caminar amb una gran amiga veïna amb qui solem fer-ho sovint. Jo ho faig cada dia, forma part de la meva jornada, sigui matí sigui a la tarda. Avui fa bona temperatura i hem trobat qui-sap-los que feien com nosaltres.
No m’agrada l’hivern, ni la fosca, ni el fred… Com diu el nostre refrany a l’estiu tota cuca viu però, arribat el fred massa persones que dormen al ras ho passaran malament. Què podem fer?
Convertir-nos en solidaris seus i ajudar-los en tot allò que estigui al nostre abast.
M’agradaria que algú s’hi sumés i ens trobem per preparar alguna proposta. Interessant que fos a través de El 9 Nou i lectors-seguidors del nostre setmanari. Què us sembla? Com fer-ho?
A no tardar, dintre de poc, el fred farà de les seves i cal preveure-ho per aquells que no tenen sostre. Som hi? Ni que sigui per egoisme, pensant que demà podem ser nosaltres, els nostres fills o els nostres nets…
blog de Montserrat Ponsa 