Jo em quedo amb la de sempre, m’hi trobo be, per què modificar allò que sabem i coneixem? No m’agraden les restriccions de visites, som grans, sabem què podem fer, què hem d’evitar.
No és pot ser vell perquè ens aboquen a l’ostracisme on es fa dificil viure la vida, sense gaires embalums. Sempre he procurat estar on calia, no fer extravagàncies de cap mena, la vida quotidiana senzilla com qualsevol persona normal.
Procurar evitar allò que és prescindible, rentar-se be les mans a l’entrar i sortir de casa, No tocar alló que no cal. No assisitir a actes en espais tancats on hi ha molta gent.
Ganes d’iniciar una normalitat que perduri, sense danys per a ningú.
Vam fer un excel.lent viatge i, per sort, no vam tenir cap ensurt enlloc. Tothom molt curós amb la higiene, més que aqui.
blog de Montserrat Ponsa 