Fer anys, ben acompanyat és quelcom que tots hem somniat des de sempre. Digueu el què digueu, tots ho hem esperat malgrat que molts dels que teneim prop nostre: no hi son. Per què? Qui i per que és decideix? La vida és una autèntica incognita, ningú pot decidir-la per si mateix. Quina sort els que tenim fe en un futur millor on, confiem trobar-nos amb aquelles persones estimades que ja no hi son però que, estem convençuts de que les retrobarem.
Costa ser gran i pensar que aixó no t’escau fer-ho o dir-ho i, malgrat tot, no te n’estàs. Recordo quan era petita i anava a veure les iaies Pepa i Roseta, no teien pas més anys que jo tinc ara però, encara les veis amb mocador al cap a la tia Pepa i molt arronsadeta la iaia Roseta.
Què ha influit? Imagino que ben menjar i fer activitats que ens agradin ha ajudat a millorar la qualitat de vida, abans tot era molt limitatat. Ni cotxes, pocs trens, poques activitats, caminar i ….potser un dia portaven una pel-lícula que passarien al Centre on es feien les activitats.
blog de Montserrat Ponsa 