Sempre ha estat un mes temible per a mi. Soporto be la calor, no el fred. Enguany però, no tenim un gener normal. Acabo d’arribar de passejar, temperatures insòlites, he sortit amb anorak i he tingut de treure-m’el. Fa sol i, escalfa.
Vivim en un món on res és normal, tot és postís….Abans les estaciones de l’any estaven controlades. Sabíem, de bell antuvi, quin era el temps del fred, quan tindríem temperatures benignes, quan arribaria la calor….
Ara has de sortir fora per saber com t’has de vestir. Tenim la sort d’estalviar calefacció que, el menys a casa meva, la tinc posada de manera que quan baixa la temperatura per sota lo normal, soleta es posa en marxa.
Recordo hiverns de quan era petita, al meu poble, amb glaçades a manta. Fred que costava superar quan només teníem brasers i, el què nomenàvem un foc a terra- avui dit llar de foc-. Tots ens barallàvem per tenir el lloc més proper… Foc que escalfava per davant però, l’esquena, quedava freda.
Enguany el sol, el meu enamorat, ajuda a mantenir temperatures inusuals. Que duri…
blog de Montserrat Ponsa 