Diu el diccionari que és l’estat o condició del qui no és esclau. Ho som?
No accepto maquinacions de cap mena. Em sento lliure, en tot moment, sense dependència.
És una de les paraules que mès atrau! Sé el què vull, sé el què no m’agrada, per on no passaré. No ara que soc gran sinó des que tinc ús de raó i, d’aixó, fa ja molts anys.
Ens l’hem tingut de guanyar, de manera especial les persones de la meva edat, que vam nèixer en temps difícils, quan pensar podia costar te el futur.
Quan opinar tenies de reservar t’ho en privat, tot i que mai he deixat de donar la meva opinió si me l’han demanada. a l’escola de monges, a l’esglèsia, a la meva familia sobrevinguda -als 7 anys, em van portar a viure a casa d’uns oncles-.
Quan quelcom no m’agrada mai deixo de manifestar ho, si m’ho demanen.
Sense llibertat no hi ha vida.
blog de Montserrat Ponsa 