La maleïda Covid, inoculada pels amos del món, els que tenen a l’abast modificar vides i estructures, ens ha deixat tullits als més grans. La maleïda por d’alguns ens ha induit a fer coses que mai pensàvem hauríem de fer: romandre aïllats, no fos cas que la pesta bubònica actual ens ataqués.
I si ens ataca què? Ens enviarà a l’altre barri i deixarem de ser una càrrega per aquells que no ens estimen. Tots tenim algú que ens voldria lluny que, tot i que no ho manifesta, ho deixa entreveure amb el seu allunyament.
Ei! Jo estimo tothom, als que m’estimen i també als que no m’estimen. Jo, segueixo amb la meva dèria…
Us heu entretingut a esbrinar alguns per què als que estem sotmesos? Aquesta llarga pandèmia ha donat llum a moltes qüestions a les que no trobàbem resposta…
L’economia mana el món de la ma d’uns pocs. La resta, som simples lacais. Ah!!! A molta honra…
Com cantem a Puiggraciós:
a…..amén,
a….. amén,
a amén, amén, amén…
blog de Montserrat Ponsa 