Costa seguir caminant en uns moments on sembla que tot va a la deriva. Avui, sense poder entrar ordinador. Motiu? Desconegut.
Ara, fa poc ho he tornat a intentar i he reeixit. Serà que algú ho manipula? Pitjor per ell… Dol no poder escriure quan en tens ganes.
Demà llarg programa a dur a terme. Veure’m si el temps ens acompanya. Trobada d’amigues per dinar. Fa temps no ens veiem. Ens reconeixerem? Sort que el temps passa igual per a tothom.
Costa llegir segons què, impossible mirar la TV. Soc incapaç de tenir-la engegada confiant que arribarà quelcom interessant. Serà que no ho trobo o, és que no hi ha res potable per entretenir sense agobiar de bajanades?
Quan s’allarga el dia tot és més fàcil, ja que pots anar a caminar llargament i, quan tornes a casa tens temps per la resta d’activitats: llegir, escriure, fer mots encreuats, cuinar, parlar amb els amics per telèfon. Ara, quan arriba la fosca, és encara massa d’hora per tancar se a casa.
Caminem pel bon camí? Al menys ho intentem.
blog de Montserrat Ponsa 