Hi som, ens agrada ser-hi malgrat les feredats que ens acompanyen. Plegats hem ajudat a bastir un món que no ens agrada, que no és com el voldríem: a l’abast per a tothom sense exclosions. No podem triar, com deia un programa de TV lo toma o lo deja..
Fa fred, és normal ja que estem en els dies més durs d’hivern però fa sol i, aixó, ja és una victòria. Llàstima que siguin tant curts pel que fa a claror. Abrigadets, podem sortir a caminar mentre la llum ens acompanya.Sort de tenir bons veïns prop nostre quan necessitem companyia. La vida és un tango difícil de ballar-superar amb éxit. Costa d’aprendre i decidir, malgrat tinguis molt clar per on no passaràs…mentre puguis seguir caminant.
blog de Montserrat Ponsa 