L’enclaustrament per culpa per la dita pandèmia, ens ha fet pensar i decidir sobre molts per què s…que no tenen resposta. La tenen però costen d’admetre: qui va deixar anar aquesta bogeria, que ens ha mantingut i encara ens té controlats?
Si algú mereix càstic no dubto que una cadena perpètua seria poc, per a ells. La industria farmacèutica hi té a dir i explicar però calla i necessitem saber quina és la situació actual per a seguir caminant sense temor.
Als que manen el món, no els interessa el nostre benestar, ens volen sota el seu jou, sotmesos. No els agrada que gaudim de la llibertat de viure i morir prop dels que estimem. Maleïda por, la que, uns i altres ens han inoculat per apartar-nos de la vida.
Jo dic PROU! Recuperem els nostres fers i pensars, oblidem nos de la por, i, si ens arriba quelcom dolent, ho superarem. La vida mereix ser viscuda a partir de les situacions bones i les malestrugues que sempre han existit i mai desapareixeran.
Els que vam viure la guerra i els desastres que va comportar a posteriori per a la majoria de famílies, potser dividides en diferents bandos i ho van superar, entenem que avui el món ha modificat: estructures, pensaments, anhels i no sap cap on camina. Abans, teníem un nord i ho vam aconseguir!
Alguns dels que menen el món saben com fer-ho i no desisteixen de tenir-nos sota el seu jou. No els ho permetem! La vida és envejosa de la felicitat de nosaltres els homes/dones que volem caminar prop dels que tenim prop nostre. Ens necessitem.
Deixem d’imaginar malvestats i visquem feliços prop dels que estiemem i ens estimen. No deixem de fer res que sigui del nostre agrat: teatre, cinema, trobades amb parents i amics…Plantem cara
Sort que el clima ens ajuda a superar aquests rigors i el sol no ens abandona. El fred no és l’amo d’aquest hivern que, imagino que enfadat, s’allargarà en el temps però, quan creixi el dia i la claror ens acompanyi, no hi tindrà res a fer. Maleït sigui!
Som nosaltres, els que barrinem per a descobrir els per què que ens vénen al cap i no els trobem. Els més grans son-som els més perjudicats per la por inoculada pels que manen el món. Si us plau, deixeu-nos respirar i viure.
Volem seguir caminant, descobrint cada dia noves situacions, nous camins que ens menin a la plenitut de les nostres enyorances i seguir prop dels que estimem i ens estimen.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.