Cançó que cantàvem quan érem petits, quan el repertori era minso i solia tenir sempre referències de vida: sol solet…, la lluna la pruna vestida de sol…Ah! I no hi faltaben els himnes patètics al movimiento amb aquell cara al sol…Buf. Estar vagarosos comporta records que et venen al cap quan menys t’ho esperes.
Les persones de la meva edat, que hem viscut facècies de tota mena, conegut situacions i persones de tota índole i pensar, hem sigut capaços de respectar tothom i no trencar res amb ningú, podem dir que hem gaudit d’una vida plena de coneixements que ara, malgrat tantes restriccions, ens ajuden a seguir caminant i a descobrir molts per què.
blog de Montserrat Ponsa 