No cofiem massa, al fred i la calor son sempre amatents a fer el seu rol. Agraïm la bonança que ens estalvia calefacció, un dels nostres pitjors reptes contra al fred. Son poc més de les 17’16h, arribo de caminar, em sobrava l’abric, ni un bri d’aire.
El dia comença a creixer, la fosca, la meva enemiga, no li queda altre remei que retitar.se. Avui, diumenge d’excel´lència, mati a Puiggraciós al Santuari, tarda càkida, apte per caminar una hora després de dinar, Ah! He trobat gent en el meu recorregut, inaudit!
blog de Montserrat Ponsa 