Res com els amics. La família et ve marcada, els amics els pots escollir. Conversar sobre els diferents pensars que tenim, abans quelcom inaccessible, avui és possible, està controlat. El respecte és la primera cosa que s’exigeix i, consti, que no cal discutir-la, ve donada perquè som gent civilitzada.
Recordo que anys ha, quan les primeres eleccions democràtiques era quelcom impossible d’imaginar que arribaríem a aquest extrem i, me n’alegro. Tots hi posem la nostra part. Saber com pensen els altres és important per a discernir el futur que volem amb pau i dignitat, que segur que plegats bastirem,
Parlant d’amistats algú encara opina que és impossible compartir res, amb aquells que no pensen com tu? Jo els dic sí, ho és i, és molt enriquidor per a tots. Les monotonies solen ser autoritàries i avorrides. Gràcies amic, llarga tertúlia respecte molts temes, també polítics, amb alguns dels quals no coincidim. Visca l’amistat!
Quina sort que el dia comenci a allargar-se i la fosca tardi encara a arribar. És el meu pitjor enemic. Son les 18,29h,i, encara hi ha llum!
blog de Montserrat Ponsa 