El fred, el meu pitjor enemic

Necessito calor, l’escalfor mai m’agobia. M’agradaria poder hivernar, reservar forces per quan el sol escalfi. Des que tinc ús de raó, d’aixó fa ja molts anys, si fos possible m’amagaria i tornaria a sortir a la normalitat quan el fred hagi deixat de fer de les seves.

Imagino com ho passen tantes persones que, sense sostre, dormen al ras o en algún portal obert on no els demanen responsabilitats.

El sol ho ressolt de dia però, quan arriba la fosca -ara molt aviat-, em trasbalsa pensar amb aquells que no tenen on anar a raure, ni volen, sovint, ser ajudats…

Què podem fer? La societat ha creat massa necessitats que alguns no han sapigut frenar i ho paguen quan arriben aquests moments difícils de l’hivern.

Fem el necessari per ajudar los? Confio que, els ajuntaments, deuen preocupar-se dels que tenen -sota la seva responsabilitat- en els seus Municipis.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: