Necessito calor, l’escalfor mai m’agobia. M’agradaria poder hivernar, reservar forces per quan el sol escalfi. Des que tinc ús de raó, d’aixó fa ja molts anys, si fos possible m’amagaria i tornaria a sortir a la normalitat quan el fred hagi deixat de fer de les seves.
Imagino com ho passen tantes persones que, sense sostre, dormen al ras o en algún portal obert on no els demanen responsabilitats.
El sol ho ressolt de dia però, quan arriba la fosca -ara molt aviat-, em trasbalsa pensar amb aquells que no tenen on anar a raure, ni volen, sovint, ser ajudats…
Què podem fer? La societat ha creat massa necessitats que alguns no han sapigut frenar i ho paguen quan arriben aquests moments difícils de l’hivern.
Fem el necessari per ajudar los? Confio que, els ajuntaments, deuen preocupar-se dels que tenen -sota la seva responsabilitat- en els seus Municipis.
blog de Montserrat Ponsa 