La Covid els va apartar i, alguns, han desaparegut. Dol… Tinc clar que ser gran no és gaire engrescador. On voldries ser no hi caps, on potser no t’importa, et volen. La vida és capritxosa,
Fa un clima impropi del temps que som, llàstima que enforqueixi massa aviat i, sense claror, soc persona perduda. Consti que avui he caminat pel poble llargament i, com sempre, he trobat pocs coneguts.
He aprofitat per comprar flors a la Olivia i, la casa sembla ja diferent. Avui, flors blanques.
No sé si tothom segueix amb la por al cos per culpa de la pandèmia o és que temen que el fred.els emmalalteixi. El nostre estimat poble és un xic fantasmagòric. Ningú surt al carrer gairebé mai. Potser no surto a les hores addients. Intentaré modificar horaris…
blog de Montserrat Ponsa 