Tenint en compte que des de sempre, pel fet d’estar envoltada de molts amics del meu marit, amb qui ens portàvem més de 10 anys, m’he anat quedant sola de companys de vida. Costa sempre, però més ara, rera la llarga pandèmia. Dol, pensar, que amb alguns, ni tan sols ens hem pogut despedir. Sabem però que ens retrobarem!
En aquests moments, em falten. Malauradament costa fer ne de nous. El pas dels anys ha modificat massa estructures, algunes de les quals no son del meu agrat.
Avui la Germana Rosa de Puiggraciós ara ubicada però a Barcelona, n’ha complert 90. Demà, l’amiga Josefina, companya d’il.lusions i esperances de vida, bufarà 99 espelmes.
Us desitjo el millor avui i sempre. Cuideu-vos, us necessitem per a segur caminant i, de manera especial ENRAONANT, de lo diví i lo humà com hem fet al llarg de les nostres vides,. Us estimo! La vostra lleieltat i amistat son per a mi, un regal molt preuat. Sempre us porto al cor.
blog de Montserrat Ponsa 