A mesura que ens fem grans hem de tenir clar les coses que hem d’evitar so pena de sortir ne malparats. Hem d’estar contents -jo ho estic- de seguir dempeus i poder fer gairebé tot allò que m’agrada. Intento evitar posar en risc la meva salut-seguretat, evitant alló que és prescindible
No cal que t’ho comuniqui ningú, cadascú coneix les seves possibilitats així com les mesures per a dur-les a terme. Si no ho fas, és que hi ha quelcom en tu que no funciona i has d’esbrinar els per què…per a poder-los evitar.
Ai que el fred m’atueix. Tant com la fosca. Sovint he pensat que estaria be poder decidir de romandre dormint els mesos que no t`agraden i recuperar novament la vida quan la claror s’allarga i quan el fred fa marxa enrera
blog de Montserrat Ponsa 