El meu record per aquell amic de vida amb qui tantes coses vam compartir. Amb el meu espós Oriol, amb la Ma Jesús la seva muller, trobades a casa seva o a casa nostra, viatges arreu on trobar Cultura, Art, i bona taula on gaudir de bones menges, amb tertulia assegurada.
Fer se gran suposa viure i recordar aquells que ens han acompanyat en la vida quotidiana, amics i parents amb els quals vam compartir gran amistat, conversa. Us heu adonat que sovint tenim amics que son més que família? La família et ve donada, els amics els pots escollir.
Gràcies Josep, gràcies Ma Jesús. La nostra vida a l’Ametlla del Vallès hauria estat diferent sense vosaltres. Han passat els anys, i malauradament molts dels mics més propers m’heu deixat, em sento orfe…
El problema radica en que tinc menys ays dels que tenien la majoria dels meus amics. Us porto però al meu cor!
blog de Montserrat Ponsa 