Alguns saben com espantar-nos i fer nos creure allò que voldrien: inocular-nos la por. Fem el sord! A la majoria dels que mangonegen aquest mon injust que hem deixat fessin seu, diguem els hi: _NO ho aconseguireu_ Ñosaltres, els ciutadans, volem seguir dempeus per a viure la vida prop dels que estimem i ens estimen: parents i amics.
,Intentem recuperar els nostres quefers diaris, les nostres dèries i anhels.. Els que vam viure la guerra i pots-guerra civil sabem de què va. La por fa més mal que les bombes. Barrem-li el pas. Intentem viure esperançats com ha estat sempre el nostre nord i compartim els nostres temps amb els parents i amics propers.
Urgeix -no costarà gaire- denunciar aquells que han intentat fer-nos mal i convertir.se en amos i senyors de les nostres vides i esperances. Ens volen muts, engabiats. La por la tenen ells i ara ens volen mangonejar, fer-nos còmplices de les seves malvestats. Sabem què volem i, també per on no passarem MAI!
Ens costa més als més grans. El temor és ser una càrrega si emmalaltim. Molts, tenim clar per on no passarem.
Urgeix que, els que han deixat anar el bitxo que ens ocupa, rebin el càstic merescut: ser tancats en llocs especials …i ser presentats a la societat com els botxins del S XXI
blog de Montserrat Ponsa 