De retorn rera llarga caminada pel poble i entorns, hem anat a passejar amb l’amiga Montserrat i, a l’arribar a l’acera, de davant dr casa he perdut l’equilibri i he caigut. He posat be les mans i he evitat picar de cap. Sí ha rebut un dit, un genoll, un colze, i una gran sotragada l’esquena,
M’ho acabo de rentar i desinfectar. Veurem si demà em costarà llevar.me. No és pot ser vell però, de manera especial no es pot abaixar mai la guardia.
Aceres petites, cotxes que et fan baixar de l’acera pel poc espai que deixen. Aceres que porten incloses les faroles que iluminen els carrers i alguns arbres amb el seu entorn verd.
De quin cap va sortir aquesta idèa que es repeteix a tot elpoble? L’Urbanisme de l’Ametlla del Vallès és un caos 000000
Entorpeixen el pas, no deixen visibilitat suficient per saber per on no has de passar…Instal-lacions urbanas que no se qui les va autoritzar. Sí sé que les vam pagar per bones..
Que els polítics ho tinguin present a les properes eleccions. Han d’haver-hi espais pels cotxes però, de manera especial per les persones. Que no tinguem de veure mermades les nostres llibertats de mobilitat ni la nostra seguretat vital!
blog de Montserrat Ponsa 