M’agraden tots els colors de l’arc iris NO però el gris. No té cap mena d’entitat, ni és blanc ni és negre. Les dites mitges titntes son sempre, al menys per a mi, detestables.
El cel, del que estic enamorada, avui no em mereix cap atenció, res que m’inspiri respecte, amor, confiança. A més a més el fred ha pujat el to, troba faltar el sol.. Jo també. En dies com el d’avui hivernaria. Em quedaria al llit llegint, repassant històries viscudes, propostes noves, revisant comptes si cal.
Sort que sempre estem moguts per l’esperança, Avui, dissbte 25 de febrer anirem a teatre, cosa que no es produeix cada dia. Sort tinc dels amics que m’ho recorden i acompanyen. us estimo! Ens veurem més tard!
Grises converses, habituals d’aquells que no tenen res a dir però volen fer-nos-ho creure. Gris el cel d’avui dissabte 25 de febrer 2023 des que ens hem llevat. Grisa monotonia que comporta la solitut que mai havia conegut i ara em té sotmesa. Grises converses habituals d’aquells que volen fer-nos creure que ho saben tot. Els coneixem de vell antuvi, gairebé a tots.
Sort que tenim criteri propi i procurem no barrejar com diuen la gimnàsia amb la magnèsia. Matèria gris? Imprescindible per a la vida, No en tant que color…
blog de Montserrat Ponsa 