Quan ens fem grans, deixem de fer determinades activitats perquè, segons diuen, no toca. Només hi faltava la pandèmia per agreujar ho. Res especialíssim però sí passejar per Granollers o per La Garriga, anar on veure roba i calçat, de manera especial quan les temperatures es modifiquen.
Costarà treure’ns de sobre aquest malson que, al menys a mí, m’ha trasbalsat el dia a dia. Amb el pas dels anys algunes coses les deixes de fer per comoditat, d’altres les vas reconduint, de manera especial quan has de canviar de roba sigui pel fred aigui per la calor.
Alguns tenim clar què volem, quines coses no ens agrada fer i, procurem no ser detractors d’alló que hem decidit. El fet d’estar tant temps fora de joc jo diria de combat, hem oblidat delits que ja han passat a la història, per exemple: d’anar molt al cine.
Soc incapaç de mirar-lo a la TV, eina de la qual no soc adepte. Em fa vergonya dir-ho però, soc maldestre, em costa posar-la en marxa i cercar programes addients. Mai els trobo. Serà que no n’hi ha?
blog de Montserrat Ponsa 