blog de Montserrat Ponsa

Abans, les Estacions de l’any solien donar fe del temps que vivíem, d’uns anys encà tot s’ha trasbalsat. Encara que no ho sembli, fa pocs dies hem iniciat la Primavera pero no ho sembla.

Els dies curts, s’allarguen. Amb modificació horària establerta, guanyarem amb claror.

Recordo que, quan la meva infantesa, anàvem a dormir aviat en deien anar a joc, seguint la llum del sol i, ens llevàvem de bon matí ja que, determinades activitats, eren matinenques i aprofitàvem la sortida del sol.

La pluja solia arribar quan corresponia per amarar els sembrats i omplir rius i canals que abastien les poblacions que guardaven en grans dipòstis, per a procurar la vida a les persones que vivien en aquelles rodalies i moure les fàbriques. Tothom utilitzaba galledes i càntirs.

No teníem, com ara, aigua corrent directe a la majoria de cases. Jo sí recordo però la que teníem a casa nostra, no en va era l’Hostal que acollia aquells que passaven: guàdia civil, treballadors especialitzats de les f’àbriques, venedors de productes diversos, alguns temporers com mestres o potser tècnics que necessitaven a les industries locals.

Hi havien fonts als carrers per tal que els habitants poguèssins abastir se d’aquest be imprescindible pel que cada Municipi es preocupava no faltés a ningú, d’aquells que allí moraven.

Tot ha embogit començant pel temps i la climatologia. Abans, malgrat disposar de menys mitjans i no ser tots tan savis, la previsió s’apropava molt a la realitat. Si anunciaven pluja plovia, si de neu nevava, si fred o calor, podies estar preparat per a qualsevol emergència. Avui, tot es modifica ràpid, la Naturalesa està farta de patir i ens deixa a l’atzar…

Tothom és savi i pot preveure segons ell, què passarà, què ens arribarà. Jo diria que son pocs els entesos als que cal fer atenció quan preveuen quelcom inusual. Els altres, com diu el refrany popular: si sale con barba san Antonio sinó, Maria santísima i tant contents. Tots sabem de qui ens podem fiar. Jo, de molt POCS….

Hem iniciat la Primavera i no pas amb el temps esperat. S’hi coneix amb la claror del dia més llarga i de manera especial amb les al-lèrgies pertinents, pels polens que afecten de manera especial la gola, els ulls, el nas i també els pulmons.

He vist una noticia on es preveu l’arribada de calor d’estiu abans d’hora. de termòmetres amb més de 30º. He llegit també que segons dades de la Societat espanyola d’Al-lergologiia i d’Immunologia Clíncahi ha més de 8 milions de persones que pateixen malalties al-lègiques i son més comunes a les zones rurals ja que la contaminació atmosfèrica n’afavoreix j’efecte.

Símptomes més freqüents? Conjuntivitis, picor al nas, gola, paladar. Congestió nasal i esternuts. Dificultatsper respirar, tos, asma.

El temps ha perdut l’orientació…On anirem a raure?

Calor, fred, vent… Abans estava d’acord el clima segons l’estació de l’any en la qual ens trobàvem. Ara, vivim un segle estrafolari com tot, mai, sabem què ens espera,

Ha complicat la vida a molts emprenedors, les botigues han d’estar preparades per a poder satisfer necessitats, sempre, sobre la marxa… Aquest haurà estat el lema de molts de nosaltres, no és com abans que les Estacions de l’any sabíem que eren quatre: primavera, estiu, tardor, hivern. Venien marcades per les temperatures i la claror.

Estic convençuda que si ho demanem a qualsevol nen, si les coneix i per què es defineixen, Estic convençuda de que POCS sabran respondre com cal. Potser parlaran de vacances d’escola, d’anar a la platja o a esquiar -uns pocs, no tothom té capacitat de poder-ho fer. Valdría la pena de fer una esquesta per esbrinar.ho. Ês mera educació, saber què pensen els més joves de tot aixó.

També les menges han modificat les nostres cuines. Recordo que, a la majoria de cases era habitual l’escudella i la carn de l’olla. Potser una amanida d’enciam i tomàquet ho acompanyava. Només el diumenge variava el Menú: potser arrós a la cassóla o macarrons i pollastre.

Ara, si fèssim una enquesta ens esparvereríem: una immensa majoria de famílies no saben com manegar s-ho i deixen els seus fills a mercé del què els arriba i, no tot és bo…Si el clima ens destirota als grans, pitjor ha de ser per ells…





M’agrada comptar amb amics tant sensibles i equilibrats, per la feina que fan. Aquella que van triar, anys ha, quan res era fàcil.

La serenor del Josep Mª enamora. Mai perd l’equilibri, ni tant sols quan actúa davant d’uns amics als que vol obsequiar i pretén que tot surti a la perfecció. No pot permetre que res falli. I, com dèia la meva iaia, a fe de món que sap el què fa i, ho fa molt be.

L’he conegut sempre igual. Puc assegurar que el pas dels anys l,han ajudat a mantenir-la i, augmentar-la…El recordo de l’Escola de música de Granollers, quan sempre el sabíem i li demanàvem actuacions per a diferents moments i actvitats. Mai va tenir un NO!

Recentment a casa seva, al seu espai musical, ens va fer sentir allò que ens falta a la gent del carrer: excelsa música triada per ell , amb algunes peces seves per les quals sent autèntica passió. Gràcies Josep Mª.

L’admiro i l’envejo en el bon sentit de la paraula. Sap aïllar-se en un espai on ningú el sent i on tampoc ell és víctima de cap soroll. Quina pau s’hi respira!

Cal molta constàcia i dedicacióm per a mantenir la seva gran professionalitat. Costa trobar persones com ell! Malauradament, massa, sospiren per a la prompta jubilacíó mentre d’altres, com el Josep Mª gaudeixen de la seva professió a per vida, labor que, per estar preparat i, al dia, necessita una dedicació constant.

No és solsament imprescindible que el cap i la memòria funcionin sinó tambè les mans i de manera especial el cor, sense el cual, res funciona al mateix ritme: a la perfecció.

Compartir una vesprada amb ell, la seva esposa, i altres amics comuns va suposar una nit immillorable, quan la vida és dura per culpa de la fredor que ens ha portat la maleIda pandèmia i les reclusions que ha suposat per alguns de nosaltres, els més grans.

Sentir te persona, com érem abans, reconforta. Gràcies!

Ruben Medina

«Crepúsculo marino,
en medio de mi vida,
las olas como uvas,
la soledad del cielo,
me llenas y desbordas,
todo el mar, todo el cielo,
movimiento y espacio,
los batallones blancos
de la espuma,
la tierra anaranjada,
la cintura incendiada
del sol en agonía,
tantos dones y dones,
aves que acuden a sus sueños,
y el mar, el mar,
aroma suspendido,
coro de sal sonora,
mientras tanto,
nosotros, los hombres,
junto al agua,
luchando y esperando,
junto al mar,
esperando.
Las olas dicen a la costa firme:
Todo será cumplido».

A mis amigos de Steemit no perdamos la esperanza, el solo hecho de vivir es tener una oportunidad de seguir luchando por los sueños… luchar sin rendirse hasta el ultimo aliento…

NO PERDAMOS LA ESPERANZA DECIA NERUDA, NO LA PERDAMOS NOSOTROS.

Com pot ser que malgrat haver advertit a l’Ajuntament que feia por sortir al carrer sense llum, en aquest carrer on sovint els amics de lo dels altres es passegen i entren a les cases, emportant se el què els agrada, encara no han solucionat el tema?

Els que no ens queixem mai, quan ho fem, és que tenim tota la raó… Ara entenc que sense la tenacitat d’uns pocs, No ens en sortirem.

Els impostos Municipals elevats que paguem, donen per tenir molt ben controlades aquestes situacions. Instaré als veins a visitar les nostres -dites- autoritats. Si no fan el que urgeix i els toca fer: NO el tornarem a votar...

Justament és una zona on sempre hi ha robatoris. Hi ha un bosc proper i desapareixen per aquell indret. A veure què passarà aquests nit de dimarts…

Avisats ho estan…

Sé per on no passaré, estimo tothom, Sí, a tothom. Em costa decidir sovint respecte aquelles coses que no m’agraden. Segur que no les entenc… d’altra manera no dubtaria.

L’edat no perdona, hem crescut en temps complicats, quan res era fàcil. Hem tingut d’espavilar-nos davant molts murs…No els nomeno, que cadascú esbrini els seus. Estimo, procuro estar a l’abast d’aquells que puguin necessitar-me.

Els meus vicis i costums, aquells que m’han acompanyat tota la vida és difícil obviar-los ara. És bo però saber-los, per intentar evitar los.

M’agrada conversar amb la gent, descobrir seus pensars i neguits. Intento visionar el futur que ens espera. A molts, entre els quals m’hi sumo, no el tenim prou clar.

Vaig nèixer en plena guerra civil. No desitjaria que quelcom similar es repetís. El món ha avantçat però uns pocs, els que el menen, no són com nosaltres, simples ciutadans.

La nostra única pretensió radica en viure amb pau i justícia prop dels que estimem i ens estimen. I PROU!

Fa pocs dies ho vaig fer. Vaig posar benzina al cotxe enlloc de gasoil però, un cop fet vaig despertar! Amb l’ajut de l’encarregat de la benzinera -al que agraeixo el seu suport-, el vam empenyer per deixar-lo on no molestès. Gràcies amic!

Sense cotxe un parell de dies i, sor que no vaig posar en marxa el vehicle -com em va indicar el que estava servint en el Poste de la Garriga- que em va ajudar trucant a la grua que va arribar en menys de 15 minuts. Consti que tothom em va ajudar. gràcies! No es pot ser vell però, molt menys, despistat…

M’havia passat en altra ocasió. Tres dies castigada severa, i a partir d’ara, prometo intentar evitar una tercera vegada.

Com diu el vocabulari habitual: no som res, només despistats… El càstic és sever, tant pel cost que suposa com, per no poder-te moure massa lluny, únicament pel veinatge..

Ser vell i despistat son greuges que costen superar… No queda altre remei que ser pacient. Prometo NO fer ho MAI MÉS.

M’agrada escriure però em costa molt llegir segons què. Massa aficionats a allargar converses i posicions que es poden manifestar de manera senzilla, entenedora, a l’abast de tothom. Ès un vici de vida que no m’he pogut treure mai de sobre.

Avui matí de mercat a Granollers. Fèia temps no hi anava i, m’hi he passejat a gust.No feia fred ni calor, gent sí però, suportable. Penso que, de tant en tant, val la pena dejar s´hi caure com es diu usualment a casa nostra. He rememorat temps passats. de la meva vida, tot ha canviat…

No és econòmic allò que està be. M’he comprat una sanalla per anar a comprar com les que feiem servir en temps passats. No barata però de qualitat i que segur serà reistent.

He passat dues bones hores simplement observant la cara de les persones, la majoria de les quals es veien atrafagades: les dels que compraven però també les dels que venien els seus productes. Repetiré l’experiència…