Malgrat que no és com la voldríem, agraïm ser-hi. Urgeix aprofitar tot els moments que ens depara prop dels que estimem i ens estimen: família, amics, propers i llunyans. Mai hauríem imaginat la faceta que estem vivint!
Consti que alguns vam patir tribulacions i mancances quan la guerra civil i post guerra. Pensàvem que no ens quedava res per veure però, estàvem errats. No som nosaltres els que marquem el futur com alguns creuen. Error garrafal!
Intentem adaptar-la a les nostres necessitats i urgències sense oblidar els més dèbils i necessitats, malalts, vells, infants… També a aquells que no tenen sostre ni feina, Desitjem que permeti albirar un futur esperançador.
Com dèien abans les nostres iaies: en aquesta vida no tot son flors i violes.
Tinc clar que existeixen dues armes/virtuts que hem de practicar i tenir presents en tot moment: AMOR i ESPERANÇA. Que mai ens faltin!
.
blog de Montserrat Ponsa 