Sobretot quan has tingut una vida plena i, de sobte, tot es tanca.
Deixes de formar part de tantes coses per les que has lluitat que, costa d’entendre. Quan ho revises, descobreixes que has deixat de ser útil i… molts per què, massa, et passen pel cap.
Solucions? Dificils de dur a terme…
Costa ser vell, no pel que fa a tu sinó perquè tot es modifica. Consti que sé el que no he de fer i, ho deixo. Massa gent estimada se n’ha anat a l’infinit -llei de vida- però d’altres han desaparegut, no saps el motiu.
Llarga família, molts amics, molta experiència de vida de tota mena i, quan penses que encara podries ajudar, no veus ningú. Els vells no tenim futur…
Malaurada experiència!
Tothom ho sap TOT i, ningú necessita comentar ho. Menys encara amb els vells… Temps al temps. Alguns no ho veurem però vindràn dies que el món modificarà estructures per els més grans.
No només les Residències han de tenir la preferència. No tothom té capacitat econòmica per pagar-les.
blog de Montserrat Ponsa 