A Santa Eulàlia de Ronçana, on vivía el Jaume amb la seva família, ens hi hem trobat parents i amics per recordar lo un any després de la seva mort.
Home extraordinari, estic segura que avui, està una mica enfadat. No ho hauria volgut,
Ha començat amb una missa a l’esglèsia de poble, oficiada per un bisbe i sis capellans i, ha acabat al Teatre amb una sèrie d’intervencions de persones que l’han festejat amb poemes i pensaments, música i records compartits. No hi ha faltat ningú, àdhuc han participat nens.
Feia temps no assistia a cap acte que pogués emular-lo. M’hi he sentit totalment identificada. Gràcies amics per a deixar-nos hi ser!
Hi ha persones que si no haguessin existit, les hauríem tingut d’inventar, so pena de patir greus mancances. La vida del Jaume va ser, sempre, d’entrega als altres. Mai va pensar amb ell, pura imatge dels seus pares Marcel
Com dirien a Castella: de casta le viene al galgo. Vaig conèixer be els seus pares i, no podien sortir d’altra forma, Sempre prop i a favor dels que els necessiten.
Agraeixo la vostra amistat que ve doncs de lluny, de quan tot era prohibit i innaccessible
blog de Montserrat Ponsa 