Soc fruit d’una generació especial, de plena guerra civil, quan res era fàcil. Vaig nèixer del 9 de març de 1937 a l’Hostal de El Pont de Vilomara que menava la iaia Margarida. Dijous serà doncs el meu 86 aniversari, Contenta de poder veure com creixen els petits, i, sobretot, com s’espavilen els grans.
Marxa Mundial per la Pau i la no violència que va començar a Wellington Nova Zelanda i va acabar a Punta de Vacas, Argentina. organitzada per Un mundo sin guerras. Imatge d’aquella aventura amb un grup de xamans en el Alto
Vam recórrer 97 països dels Jo, representant a Federico Mayor Zaragoza i a la seva Fundació Cultura de Pau a la qual pertanyo. Encara em costa imaginar la sort que vaig tenir de poder ser una dels 20 persones del grup que vam fer tot el recorregut.
Ara, març de 2023, em costa suportar la reclosió exagerada a la que ens veiem castigats els més grans: han intentat per diferents mitjans inocular-nos la por, el pitjor enemic possible. Costarà recuperar la normalitat. Ens volen cecs i muts! Però jo els dic:
Seguirem actiurs exigint la normalitat: NO TENIM POR!
Només ens fa por la gent dolenta la que voldría ser amo de vides i bens per dirigir el món. Els asseguro que NO ho permetre.m. Volem romandre prop dels que estimem i ens estimen i guanyarem les nostres esperances de viure amb pau i alegria la nostra vida, malgrat els encanteris establerts.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.