Em costa llegir segons què…

M’agrada escriure però em costa molt llegir segons què. Massa aficionats a allargar converses i posicions que es poden manifestar de manera senzilla, entenedora, a l’abast de tothom. Ès un vici de vida que no m’he pogut treure mai de sobre.

Avui matí de mercat a Granollers. Fèia temps no hi anava i, m’hi he passejat a gust.No feia fred ni calor, gent sí però, suportable. Penso que, de tant en tant, val la pena dejar s´hi caure com es diu usualment a casa nostra. He rememorat temps passats. de la meva vida, tot ha canviat…

No és econòmic allò que està be. M’he comprat una sanalla per anar a comprar com les que feiem servir en temps passats. No barata però de qualitat i que segur serà reistent.

He passat dues bones hores simplement observant la cara de les persones, la majoria de les quals es veien atrafagades: les dels que compraven però també les dels que venien els seus productes. Repetiré l’experiència…

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: