Fa pocs dies ho vaig fer. Vaig posar benzina al cotxe enlloc de gasoil però, un cop fet vaig despertar! Amb l’ajut de l’encarregat de la benzinera -al que agraeixo el seu suport-, el vam empenyer per deixar-lo on no molestès. Gràcies amic!
Sense cotxe un parell de dies i, sor que no vaig posar en marxa el vehicle -com em va indicar el que estava servint en el Poste de la Garriga- que em va ajudar trucant a la grua que va arribar en menys de 15 minuts. Consti que tothom em va ajudar. gràcies! No es pot ser vell però, molt menys, despistat…
M’havia passat en altra ocasió. Tres dies castigada severa, i a partir d’ara, prometo intentar evitar una tercera vegada.
Com diu el vocabulari habitual: no som res, només despistats… El càstic és sever, tant pel cost que suposa com, per no poder-te moure massa lluny, únicament pel veinatge..
Ser vell i despistat son greuges que costen superar… No queda altre remei que ser pacient. Prometo NO fer ho MAI MÉS.
blog de Montserrat Ponsa 