Sé per on no passaré, estimo tothom, Sí, a tothom. Em costa decidir sovint respecte aquelles coses que no m’agraden. Segur que no les entenc… d’altra manera no dubtaria.
L’edat no perdona, hem crescut en temps complicats, quan res era fàcil. Hem tingut d’espavilar-nos davant molts murs…No els nomeno, que cadascú esbrini els seus. Estimo, procuro estar a l’abast d’aquells que puguin necessitar-me.
Els meus vicis i costums, aquells que m’han acompanyat tota la vida és difícil obviar-los ara. És bo però saber-los, per intentar evitar los.
M’agrada conversar amb la gent, descobrir seus pensars i neguits. Intento visionar el futur que ens espera. A molts, entre els quals m’hi sumo, no el tenim prou clar.
Vaig nèixer en plena guerra civil. No desitjaria que quelcom similar es repetís. El món ha avantçat però uns pocs, els que el menen, no són com nosaltres, simples ciutadans.
La nostra única pretensió radica en viure amb pau i justícia prop dels que estimem i ens estimen. I PROU!
blog de Montserrat Ponsa 