M’agrada comptar amb amics tant sensibles i equilibrats, per la feina que fan. Aquella que van triar, anys ha, quan res era fàcil.
La serenor del Josep Mª enamora. Mai perd l’equilibri, ni tant sols quan actúa davant d’uns amics als que vol obsequiar i pretén que tot surti a la perfecció. No pot permetre que res falli. I, com dèia la meva iaia, a fe de món que sap el què fa i, ho fa molt be.
L’he conegut sempre igual. Puc assegurar que el pas dels anys l,han ajudat a mantenir-la i, augmentar-la…El recordo de l’Escola de música de Granollers, quan sempre el sabíem i li demanàvem actuacions per a diferents moments i actvitats. Mai va tenir un NO!
Recentment a casa seva, al seu espai musical, ens va fer sentir allò que ens falta a la gent del carrer: excelsa música triada per ell , amb algunes peces seves per les quals sent autèntica passió. Gràcies Josep Mª.
L’admiro i l’envejo en el bon sentit de la paraula. Sap aïllar-se en un espai on ningú el sent i on tampoc ell és víctima de cap soroll. Quina pau s’hi respira!
Cal molta constàcia i dedicacióm per a mantenir la seva gran professionalitat. Costa trobar persones com ell! Malauradament, massa, sospiren per a la prompta jubilacíó mentre d’altres, com el Josep Mª gaudeixen de la seva professió a per vida, labor que, per estar preparat i, al dia, necessita una dedicació constant.
No és solsament imprescindible que el cap i la memòria funcionin sinó tambè les mans i de manera especial el cor, sense el cual, res funciona al mateix ritme: a la perfecció.
Compartir una vesprada amb ell, la seva esposa, i altres amics comuns va suposar una nit immillorable, quan la vida és dura per culpa de la fredor que ens ha portat la maleIda pandèmia i les reclusions que ha suposat per alguns de nosaltres, els més grans.
Sentir te persona, com érem abans, reconforta. Gràcies!
blog de Montserrat Ponsa 