Calor, fred, vent… Abans estava d’acord el clima segons l’estació de l’any en la qual ens trobàvem. Ara, vivim un segle estrafolari com tot, mai, sabem què ens espera,
Ha complicat la vida a molts emprenedors, les botigues han d’estar preparades per a poder satisfer necessitats, sempre, sobre la marxa… Aquest haurà estat el lema de molts de nosaltres, no és com abans que les Estacions de l’any sabíem que eren quatre: primavera, estiu, tardor, hivern. Venien marcades per les temperatures i la claror.
Estic convençuda que si ho demanem a qualsevol nen, si les coneix i per què es defineixen, Estic convençuda de que POCS sabran respondre com cal. Potser parlaran de vacances d’escola, d’anar a la platja o a esquiar -uns pocs, no tothom té capacitat de poder-ho fer. Valdría la pena de fer una esquesta per esbrinar.ho. Ês mera educació, saber què pensen els més joves de tot aixó.
També les menges han modificat les nostres cuines. Recordo que, a la majoria de cases era habitual l’escudella i la carn de l’olla. Potser una amanida d’enciam i tomàquet ho acompanyava. Només el diumenge variava el Menú: potser arrós a la cassóla o macarrons i pollastre.
Ara, si fèssim una enquesta ens esparvereríem: una immensa majoria de famílies no saben com manegar s-ho i deixen els seus fills a mercé del què els arriba i, no tot és bo…Si el clima ens destirota als grans, pitjor ha de ser per ells…