Abans, les Estacions de l’any solien donar fe del temps que vivíem, d’uns anys encà tot s’ha trasbalsat. Encara que no ho sembli, fa pocs dies hem iniciat la Primavera pero no ho sembla.
Els dies curts, s’allarguen. Amb modificació horària establerta, guanyarem amb claror.
Recordo que, quan la meva infantesa, anàvem a dormir aviat en deien anar a joc, seguint la llum del sol i, ens llevàvem de bon matí ja que, determinades activitats, eren matinenques i aprofitàvem la sortida del sol.
La pluja solia arribar quan corresponia per amarar els sembrats i omplir rius i canals que abastien les poblacions que guardaven en grans dipòstis, per a procurar la vida a les persones que vivien en aquelles rodalies i moure les fàbriques. Tothom utilitzaba galledes i càntirs.
No teníem, com ara, aigua corrent directe a la majoria de cases. Jo sí recordo però la que teníem a casa nostra, no en va era l’Hostal que acollia aquells que passaven: guàdia civil, treballadors especialitzats de les f’àbriques, venedors de productes diversos, alguns temporers com mestres o potser tècnics que necessitaven a les industries locals.
Hi havien fonts als carrers per tal que els habitants poguèssins abastir se d’aquest be imprescindible pel que cada Municipi es preocupava no faltés a ningú, d’aquells que allí moraven.
blog de Montserrat Ponsa 