Tornava a casa després de dinar a casa d’uns fills, camí de Puiggraciós. M’ha trucat el telèfon. M’he aturat quan la carretera m’ho ha permès, m’he apartat del camí i he respost a la trucada, res especial.
Ha passat un cotxe que, s’ha aturat al veure’.m parada. M’ha demanat si necessitava quelcom. Li he dit que no, que simplement m’havia aturat per respondre al telèfon, Que la meva família és llarga i he pensat que algú podia necessitar quelcom.
Li he dit que la persona que em trucava era simplement per saludar me. Gràcies amic desconegut. Encara queden senyors en aquest món caduc que vivim quan gairebé ningú s’adona que existeixes.
No sé qui ets però m’agradaria retrobar te.
Per què quan et fas gran deixes de ser comptat a molts llocs on, habitualment participaves?
Com cantem a missa: Amén, Amén, Amén…
blog de Montserrat Ponsa 