Quan érem petits, i anàvem a catecisme, ens costava d’entendre el motiu d’aquella història ferèstega que havia acompanyat la vida de Jesús. Els representants d’aquella esglèsia veien el dimoni arreu i pretenien encomanar nos la por.
Passats els anys, som pocs els que ens mantenim fidels a uns principis en els quals creiem i confiem. Ens dol l’oblit i les absències de molts dels que consideràvem afins pel que fa a uns ideals de vida, de fe.
Què ha passat? Què ho ha enverinat? No era bo el què vam viure nosaltres: una esglèsia carca, dominada per uns pocs, on tot era pecat. Tenies de passar pel confessionari cadam setmana per rebre l’absolució frld teus pecats però avui, passats els anys, molts dels que haurien de donar exemple han desaparegut..
La fe no es compra ni es ven. la tens i la sents. Per què s’ha esmunyit? Cada dia som menys els que mantenim la nostra fidelitat a uns principis que sentim profonds, nostres.
Recordar ara els dies de la Passió i mort de Jesús, sense aquelles càrregues que els que manaven a l’Esglèsia imposaven, costa d’entendre i païr. Ells tenien la paella pel mànec per decidir entre el be i el mal
Ha costat anys trobar el camí. Sortosament, la llum ha sorgit i alguns ho tenim clar. Tot té sentit.
blog de Montserrat Ponsa 