Fet d’anomenar una persona o cosa, o de fer-hi referència: aquest capítol és digne d’esment. Aquesta pel-lícula no us la perdeu és digne d’esment…Malauradament era molt utilitzada abans, quan res era fàcil i, sorgia quelcom especial, digne d’esment.
Què s’ha fet de la nostra llengua? Esmaperduda, s’ha convertir en parla vulgar, no existeixen, com abans, persones que esmerçaven el seu temps en millorar i corregir-esmenar allò que no els era plaent.
Avui, S XXI tot gairebé és possible: d’anar a la lluna, de viatjar a terres llunyanes aprofitant temps propici de preus, menjar amb dignitat sense disbauxes sabent què ens convé, i què hem d’obviar.
Quina llàstima que se’ns han escapat aquelles frases corrents que molta gent, de manera especial els joves desconeixen i, que, curiosament conserven i segueix vigent a molts pobles petits encara.
Fa molt fred i una calor dignes d’esment, al poble on vaig nèixer al Bages, ran del riu Llobregat…
blog de Montserrat Ponsa 