Dia per recordar, tots vam patir els mals moments viscuts, les morts que va comportar aquell setge que semblava que no s’acabaria mai. Tots coneixem persones que ho van patir de manera directe i d’altres, que van quedar en el camí.
Quan existeixen grups de pressió que no estan a l’altura de les circumstàncies i pretenen que el món i la terra és seva, que la poden dominar, les situacions es compliquen.
El meu NO a la violència ha sigut sempre una idèa fixa, mai violenta. Tots tenim idèes però no el mateix pensar. Hem d’intentar conviure i compartir allò que la terra i l’entorn ens ofereix. Tenir clar per on NO passarem: ni armes ni violència.
Espanya és un païs de països, cada provincia té el seu tarannà, alguns més actius politicament parlant, entre els quals Catalunya i Euskadi. Vam celebrar la decisió d’aquells que, van mantenir el poble dominat per la por però, finalment, van decidir entregar les armes.
País meravellós on la bellesa i la riquesa social-cultural-paisagística son dignes d’esment. ETA tenia paralitzada la vida de molts que, segur, que passats sis anys, gaudeixen de normalitat, si és que aquesta paraula encara existeix.
Els que manen el país haurien de reconèixer que Espanya és una Nació –un país de països– que tenen, cadascún, la seva idiosincràsia tant pel que fa al pensament-cultura-riquesa.
Urgeix la LLIBERTAT: Espanya, una Nació de Nacions.
blog de Montserrat Ponsa 