Abans, des que el món és món, almenys el que jo conec sabíem be allò que ens depararia cadascuna, tant pel que fa al fred com a la calor, la pluja o la neu i l’aigua, aquest be preuat sense el qual el món se n’anirà en orris
La ma de l’home, d’alguns en especial, ho ha emmerdat tot i perdoneu el qualificatiu, ni el fred ni la calor tenen vigència temporal. Ni l’aigua ni la neu. Els nostres joves no l’han coneguda be com nosaltres els més grans.
Estant intentant modificar la vida sobre el planeta sense demanar permís, vetllant només per les seves butxaques. Tot put, i, el més trist és que, els que manen i tenen poder fan l’orni, a benefici propi. Servirà per omplir les seves butxaques i prou…
Son uns benaventurats que ens volen sotmetre! RECORDEU que s’apropen eleccions i si, el poble ras que som majoritaris ho decideix, podem donar-los una llicó. Hem de ser capaços d’anar plegats i fer la força que calgui per tal no puguin treure el nas ¡enlloc!
Volem seguir vivint qmb les nostres famílies i amics amb pau i justícia, sense ambalums que no ens poguem permetre, estimant i sentint-nos estimats de parents i amics en un món que no ens deixarem robar per res, ni per ningú. ÉS NOSTRE!
Volem recuperar les Estacions de l’any que hem tingut des que vam nèixer, amb fred i calor que hem suportat amb més o menys enginy, quan no exitien tantes banalitats com ara. Teníem de procurar sobreviure l’hivern sense morir de fred.
Avui, 2023 si demanem als infants si saben què és el fred, com s’ho maneguen a casa seva quan arriba de manera virulenta per resistir-lo ens miraran com si sentíssin ploure. Tots ben arropats, calefacció, abrics, menjar calent…
No saben ni volen saber com malviuen els pobres que dominen la terra, sense abrics ni calefaccions, sense sostre que els protegeixi, sense plat a taula calent perque no tenen taula,ni plat, ni com escalfar-lo.
Ah! I aixó ho nomenem CIVILITZACIÓ… quan és pur mercadeig i incivisme
blog de Montserrat Ponsa 