Els més grans som niu de records no importa temes. Els que hem tingut la sort de tenir molts amics i coneguts, podríem estar escribint sempre respecte els aconteixements viscuts i, no acabaríem mai.
Per què massa son reacis als records? Potser el problema rau en que NO en tenen! L’Enveja és el pitjor dels pecats capitals.
Jo en dic records de vida no aptes per a ser repetits! Avui tot és diferent: pensament, manera d’obrar, d’estimar..
Les persones de la meva generació –Som fruit del no res-, sense massa coneixements ni possibilitats però, ens vam espavilar contra aquells que: no ens volien reconèixer ni dejar nos-hi ser. La nostra única arma: la paraula.
MAI he estat on no em volien, mai he decretat represàlies ni guerres contra aquells que van actuar malament segons el meu pensar. Allà ells i el seu bagatge. Deu ser ferragosa la càrrega que arrosseguen.
Guardo grans Records d’amics i amigues, la majoria dels quals ja no hi són però els porto al cor. De compartir amb gent diversa activitats inaudites. Una de les que més m’omple és d’haver sigut Jutgesa de Pau del meu poble L’Ametlla del Vallès sis anys, amb molta feina i casos especialment complicats. Els vam guanyar TOTS. Algú però va dir prou.
Records que també m’acompanyen: poder viatjar 105 dies a través dels 5 Continents per dir NO a la guerra representant a la Fundació Cultura de Pau que presideix Federico Mayor Zaragona participant en tota mena d’activitats arreu del món. Només 20 persones vam fer tot el recorregut. Dono gràcies a la vida i als que ho van fer possible.
Pitjors records? Mort sobtada a l’inici d’un partit de futbol a l’Ametlla del vallès del nostre fills Marc. F’eis pocs dies ens havia demanat si podia quedar se amb nosaltres l’Oriol i jo. Dificil de païr. La resta de fills eren ja fora amb les seves parelles. També la mort rera llarga agonia de ma filla Maria. Sé que ens retrobarem!
blog de Montserrat Ponsa 