Ni els diners ni la força haurien de dominar persones i pobles del món. Únicament la paraula ha de ser l’eix vertebrador d’un nou caminar arreu. M’agrada enraonar i presentar opinions, justament amb aquells que tenen el seu pensar decidit, d’igual manera que jo tinc el meu.
L’avinentesa de parlar sense embuts -com deien les iaies anys enrere,- pot ajudar a refer el dit mon dels ciutadans que tant ens preocupa. Sabem que només la paraula pot obrir camins per on transcórrer la vida i el nostre bon fer.
Paraula que sovint s’entrebanca en boca d’aquells que, per mor del què diran i pensaran aquells que l’escolten. Us ha passat en alguna ocasió de dir quelcom que no penseu? A mi encara no. Potser m’arribarà justament quan perdi la possibilitat de fer-ho i no pensi.
Som sers dits racionals, solem obrar al dictat del nostre cor. Difícilment deixarem de dir allò que no pensem per què no ho creiem. Sembla un dit trabaluengas però no ho és. Si es quedessin muts els que en diuen, el món faria feredat!
Paraula que és vida, amor, il·lusió, esperança. Quedar se sense aquest do ha de ser un trastocament total. No poder se fer entendre, ni comunicar-te amb els altres, els que estimes però també amb aquells que no estàs d’acord però hi vols contactar…
Sense paraula el món seria irreal. Vista-Oïda-Olfacte-Gust-Tacte, son capacitats imprescindibles per a viure amb dignitat en aquest estrafolari món que ens ha tocat viure on, tothom mira massa per ell mateix i s’oblida d’aquells que, pel motiu que sigui estan mancats d’algun d’aquests dons.
Paraula que sovint es veu trencada perquè tens una previsió establerta per un moment determinat i l’has de trencar al darrer moment per alguna causa especial. Dol quan t’arriba quelcom especial que no pots preveure. Avui m’ha passat. Gràcies amiga F.
Paraula que ens serveix de nord, de guia a les nostres vides, de manera especial en moments de solitud. En fas ús, l’escoltes i, des del teu subconscient la veus, la palpes. No la malmetis, no la traeixis mai…
Tenim cinc sentits corporals imprescindibles: vista-oïda, olfacte, gust, tacte. Ens distingeixen dels animals. Cal vetllar per no malmetre’ls fent coses estrafolàries. Tots coneixem algú que no gaudeix dels cinc i ens dol. La vida no és la mateixa per a tots.
PARAULA que ho és gairebé tot. No tenir paraula equival a ser un gran mentider, a moure’s per aquest món enganyant i traint a propis i estranys només a benefici propi.
Quan érem infants els més grans ens deien que, si dèiem mentides ens caurien les dents. Imagineu com seria avui S XXI el nostre món en el qual dir mentides les fes caure COM SERÍA? No vull ni puc imaginar-m’ho.
Potser seria pertinent que, una temporadeta, les fes caure a tots els mentiders polítics-socials-gent dita de be-religiosos-. Segur que s’evitarien grans disbauxes.
blog de Montserrat Ponsa 