Tots sabíem sumar, restar, multiplicar, dividir. Avui tothom sap moltes més coses que nosaltres però, per sistemes diferents. La suma és la mateixa. El què passa és que les sumes habituals d’avui depassen aquelles nostres necessitats.
Son més feliços que no vam ser-ho nosaltres? Amb la boca ben oberta dic NO! Tot era diferent. Jugavem a qualsevol cosa inventada i, gaudíem de la germanor dels amics que ho eren de veritat. Existeix avui aquella germanor? No, i POCS amics!
La gent s’ajudava, era solidària no permetíem que ningú es quedés sense un àpat potser per malaltia i estar sol a casa, o per uns nens que s’havien quedat al llit malaltons i tothom es turnava per acompanyar-los mentre la mare era a la fàbrica, Sí, a la fàbrica ja que n`hi havia a tots els pobles i ciutats.
Tot era més raonable, potser amb algunas excepcions que confirmen la regla. Els veïns eren com una gran família, hi comptàvem. Tot era ben rebut, matar el porc, anar a fer una costellada, a berenar a diferents punts propers sempre a peu. Preparar trobades als diferents barris.
Què s’ha fet d’aquells amics de l’ànima -no em refereixo no als antics – sinó els grans d’avui? Tothom campa al seu albur oblidant-se dels que potser l’edat no els permet moure’s i. es troben desamparats?
Hem perdut moltes coses, les hem deixat a mercé del temps. Les amistats s’escapoleixem, sovint, quan no és rendible mantenir-les. Avui dos i dos ja no fan quatre… Hem deixat de sumar les coses que ens semblem petites i son el futur.
Se-n diu amistat!
blog de Montserrat Ponsa 