Quan ens fem grans ho trobem tot més complicat i dificil de seguir. El pitjor, al menys per a mi, és quan algú dels teus propers té problemes de salut i no pots estar al seu costat. El sol fet de sentir te acompanyat ajuda a refer te més ràpidament. Em consta!
Recordo una frase que repetia sempre la iaia Margarida i per la que resàvem un pare nostre a sant Antoni per tal ens guardés de caure i prendre mal…Ens falta, avui, aquella devoció i confiança. La solitut i l’oblit ofeguen, em consta. Son males companyies.
Acaben de dir-me que la intervenció a un meu fill avui dimarts, a mitja tarda, s’ha acabat rera quatre hores i ha anat be. Alegria immensa.
Sortosament he tingut amigues que m’han acompanyat a casa i hem fet jocs de taula. Quan quelcom falla, i no pots estar prop d’aquell malalt que et necessita, la solitut és mala companyia.
Confiem que demà ens retrobarem!
blog de Montserrat Ponsa 