Costa seguir caminant quan temes de salud i vida t’afecten, De manera especial quan la vida d’un ser estimat està en risc. Jo per tu? No s’admeten barates.
És dificil seguir com sempre, dempeus, si tens prop teu algú que estimes en risc d’anar se.n i no el pots ajudar, ni t’hi pots apropar. No pots besar.lo ni abraçar-lo com voldries. Costa d’acceptar. Caldria que els pares ens avencessim als fills a l’hora de marxar
Em ve al cap aquella vella-bella cancó d’Oriol Tramvia de l’any 2008 que, anys ha va encomanar fervor en moments com l’actual. Així em sento…amb molts per què, sense resposta.
Vell pelegrí, jo vaig fent via
Com foraster arreu del món
Péro estic segur que a l’altra vida
M’acollirà Déu pietós
Me’n vaig allà a veure el Pare
Cansat el cos, de caminar
Al capdavall de la jornada
Lloc de repòs penso trobar
El meu camí ja arriba a terme
Ja sento pròxim, el Jordà
Més amb la mort res no puc perdre
Que hi deixaré el meu penar
Allà veuré la dolce Mare
Consol i amor, em donarà
Al capdavall de la jornada
Prop d’Ell espero reposar
Jo veig la fin sense temença
Com un descans, per al meu cos
I veig venir la recompensa
Per Déu promesa al meu esforç
Me’n vaig allà, al sojorn deIs àngels,
On no rebré, cap més refús
Per cantar amb ells goigs i lloances
Eternament, al bon Jesús
blog de Montserrat Ponsa 