1d’octubre: ja fa tres anys de la gran estomacada de la Policia als col.legis electorals

octubre 1, 2020

    • O ens declarem Independents o busquem altre racó de món que ens aculli i ens permeti viure amb llibertat de pensament, paraula i obra. Fa tres anys ho veiem proper, ho vam votar, ho vam guanyar però, forces superiors van decidir per nosaltres, el poble ras i ens ho van negar…
    • Què passa avui tres anys després? La lluita per a molts segueix mentre que les esperances d’altres flaquegen.
    • Falten conviccions, per a decidir quin és el camí que volem, i apartar-nos del que no ens ha de conduir a la llibertat somniada, la que anhelem per nosaltres i pels nostres descendents.
    • Diguem NO a la por dels dubitatius, d’aquells que mai haurien guanyat cap batalla, ni a peu ni a cavall…Consti que som gent de pau, no així els que ens volen negar el pa i la sal. Han ensenyat moltes dents i garrots…Recordem i no oblidem aquella data.

NÉIXER DUES VEGADES, L’ODISSEA DE L’OUSMAN UMAR

marzo 11, 2020

Aquesta tarda dimecres 11 de març 2020 a les 20h, a la Sala Tarafa de Granollers, interessant Xerrada d’aquest notable personatge que com be diu, ha nascut dues vegades. Només gent com ell poden modificar el futur del món.

Ousman Umar Fundador i President de la ONG Nasco Feeding Minds
“Em dic Ousman Umar.

Sé que vaig néixer un dimarts, no sé de quin mes ni de quin any, perquè això a la meva tribu tant se val. Vaig créixer a la sabana africana.

Cada dia caminava set quilòmetres per anar a l’escola.

Tenia una vida feliç i senzilla, fins que un dia mentre jugava vaig veure un avió al cel.

Quan tenia tretze anys vaig travessar el Sàhara a peu i el mar en pastera. I vaig veure morir pel camí la majoria dels meus companys de viatge, entre ells el meu millor amic”


Per què hem de tenir un dia de la dona?

marzo 7, 2020

És un fet que Mai he entés. Les dones som les que maneguem la vida, les que la donem.

Som sers humans com ho son els homes. Per què no tenen ells el dia de l’home?

S’han d’extingir aquestes Proclames i que, tothom sàpiga que hi som, no importa el dia ni hora.

Imagineu un món sense dones? Com s’ho manegarien?

Cal treure del Calendari aquesta Proclama.

Segur que afectarà l’economia d’alguns que ofereixen duros a quatre pessetes per obsequiar la mare, l’esposa, la filla, l’àvia adhuc la sogre, l’amant.

Siguem seriosos. No emboliquem la realitat amb la ficció. Acabem amb tots els ismes… No n’hi ha cap de bo.

Volem ser estimades i desitjades cada dia, NO, un dia a l’any!


Angustia. María Guerra

marzo 5, 2020

No la dejes pasar

atrápala.

Hay que devorarla

asimilarla

sufrirla.

 

Al otro dia

nadie la notará

tal vez

al otro día

nos habremos ido.


4 gener 1968. Neix la meva filla Maria

enero 5, 2020

Va nèixer a  l’Hospital de Granollers. Petita, però molt espavilada, és la meva vuitena filla. Davant seu: una germana-cinc germans-altra germana, ella i,  rera seu, altra germana. Vam tenir de protegir-la!

La volien cuidar i mimar. Jugar amb ella com si fos la seva nina. Encara vivíem a Granollers però, l’estiu d’aquell any, el 29 de juny dia de Sant Pere, ens vam tral-ladar a viure a l’Ametlla.

Avui hem dinat plegats a casa seva a Barcelona per festejar el seu aiversari. Quants records em vénen al cap…

Per molts anys a tots, a tu Maria i als teus estimats espós i els teu quatre fills.


2020. Nos esperan muchas sorpresas…

enero 1, 2020

Damos la bienvenida a un año que será sorpresivo. Esperamos-confiamos sea mejor que el que dejamos atrás.

Cena tertulia con amigos.

Campanadas.

Brindis.

Esperanzas

Ilusiones.

Familia.

Salud.

Que las sorpresas sean para conseguir lo que ansiamos.


Viure amb Dignitat

diciembre 30, 2019
AJUDA’NS A SEGUIR FENT REALITAT EL NOSTRE DESIG
Tanquem aquest any contents d’haver pogut tirar endavant els nostres

55 centres socioeducatius a través dels quals atenem a més de

7.000 infants, joves i famílies

que es troben en situació de gran vulnerabilitat socioeconòmica. 

El nostre desig per a l’any 2020 és seguir garantint la continuïtat dels

nostres serveis als barris que més ho necessiten i seguir treballant

per la igualtat d’oportunitats dels infants i joves més vulnerables. 

No podem acceptar que

1 de cada 4 infants a Catalunya visqui en risc de pobresa.

Fes-nos costat aquest any nou per poder transformar aquesta realitat.

GRÀCIES A TU, HO PODREM FER POSSIBLE!

Pensar y amar. Ramón Torres Galarza

diciembre 26, 2019

Puedo amarte en todas las formas posibles

excepto en aquellas tan humanas y simples

que me obligan a estar, a sentir, a compartir,

por eso prefiero solamente imaginarte

así la razon se justificA

en su propia y terrible

incapacidad de comprender

que no es necesario pensar,

cuando es imprescindible AMAR


Bon Nadal. Feliz Navidad. ?????

diciembre 24, 2019

Palabras vacias que recitamos a destajo. Bon Nadal. Feliz Navidad pero, ¿actuamos cual debemos?

Cuando te mueves por un Hospital y ves abandonados a su suerte, personas a las que NADIE acompaña -hoy estuve en Voluntariado como todos los martes en Paliativos-. O paseas por calles y plazas viendo a los transeuntes cargados con bolsas de regalos, mientras algún niño o, no tan niño, les contempla con ojos tristes me pregunto: ¿Cómo osamos hablar de felicidad si no es compartida? Demasiados Sin trabajo, sin techo, sin lo imprescindible, cual corresponde a todos los seres humanos.

Suenan voces externas, tienen lo que se han buscado no trabajan, no….. Todos queremos pero, muchos no encuentran donde…

Crisis para los pobres, no para políticos y los muchos parásitos que se mueven a su alrededor vanagloriando sus gestas. O quienes tienen más de lo imprescindible para vivir pero, no miran a su alrededor. NO quieren ver

Feliz Navidad Sí, a los Hombres de buena voluntad que sienten suyo el dolor de los demás, que son muchos. ¡No les olvidemos!


Nadal 2019…

diciembre 23, 2019

Quants records guardo en el cor d’aquests dies de quan amb nou fills petits, gaudíem plegats d’il.lusions i esperances.

-Anar a buscar molsa, boix grèbol, sorra, pedretes, per a fer el pessebre.

-Buscar el Tió, uns quants dies abans de Nadal per a donar.li menjar i beure. Presidia la Sala d’estar ben abrigadet, no fos cas que es posés malalt. Li donaven menjar cada dia, sovint en excés.

-Fer Felicitacions per a tota la familia, dibuixos alguns dels quals tinc guardats.

-Preparar algunes poesies per recitar després de dinar, enfilats dalt d’una cadira, quan encara tots érem a taula.

-Reservar entrades per anar a veure els Pastorets, any rera any. Els sabíem de memòria.

-Fer les Cartes a ses Majestats els Mags d’Orient als que tenien gran estima, cartes que no s’acabaven mai…

-Ah! i el Sopar dolç de la vetlla de Nadal: Xocolata amb nata, pa torrat amb mantega, coca, pa de pessic… Costum que perdura.

El dibuix l’ha fet el meu net Guiu


A %d blogueros les gusta esto: