Cridava l’atenció que les portes de l’Ajuntament estiguessin barrades en un moment com aquest, quan molts hem volgut fer-li costat.Només això ha portat a aquesta vergonyosa sentència d’inhabilitació del primer càrrec electe de Catalunya. L’Estat espanyol actual, hereu d’aquella monarquia borbònica que el 1714 va abolir per via militar les nostres llibertats nacionals i polítiques i prohibí la llengua catalana, continua la seva persistent repressió contra la nostra minoria nacional, que vol anorreada i assimilada. I ho fa atacant constantment els nostres drets civils fonamentals, com el d’expressió o el d’elecció. Només en aquest darrers tres anys, ja són gairebé 3.000 catalans més els represaliats per l’estat ocupant.Tots els partits polítics i institucions de l’Estat espanyol, al marge de les seves ideologies, comparteixen el mateix objectiu: mantenir-nos sotmesos i espoliats i persistir en la seva voluntat d’assimilar-nos nacionalment, culturalment i lingüísticament. Ells no canviaran d’objectiu: fa tres segles que el mantenen. El modulen, el fan més evident quan les nostres ànsies de llibertat nacional són més organitzades. Som nosaltres que hem d’entendre la manera d’alliberar-nos d’aquest jou infaust.
Davant de la repressió i persecució d’aquest darrers tres anys, les nostres institucions i els partits polítics que les conformen no han sabut trobar encara el camí conjunt i solidari de lluita per culminar l’objectiu tan viu en la nostra societat mobilitzada. Com a resposta a la inhabilitació, acaten la injustícia, i aquesta inacció debilita el sentit i la força discursiva de la necessària complementarietat de les mobilitzacions de la societat civil davant de la repressió de l’Estat. Creiem que la resposta acordada pels dos partits del Govern i pel Molt Honorable President, sense la participació de la CUP ni de les entitats civils, és un acord decebedor que perpetua l’autonomisme i gira l’esquena a la primera institució de Catalunya, que mereixia més que això.La independència no la faran els partits i institucions sols, ni tampoc la ciutadania mobilitzada sense una acció conjunta. Cal que les institucions, els partits i la ciutadania actuïn sincrònicament i en conjunt amb l’acció exterior. Aquesta incapacitat, molt evident aquests dies, amb una inexistent resposta política i institucional a aquesta brutal agressió, comporta greus disfuncions en el moviment, confon i frustra la societat, i fa que es projecti la frustració contra companys de lluita en enfrontaments inútils que ens debiliten molt. Per assolir la independència plena cal canviar també el comportament de les nostres institucions. El desenllaç de la nostra lluita de causa justa exigeix una societat civil activa i la cooperació i el reconeixement mutu entre aquesta i totes les institucions del país. Les institucions han de culminar les lluites de la societat civil organitzada si no en volen esdevenir un fre.
Escrito por montserratponsa 
La conversa que relate avui va passar el gener del 2018, quatre mesos després del referèndum i la proclamació de la independència. El meu interlocutor era un destacat dirigent polític català, amb qui vaig coincidir en un estudi de televisió. Després de lamentar-se dient que l’existència dels presos fa impossible la vida política (em va arribar a dir que era ‘com si un volcà hagués aparegut al bell mig de la plaça major’), afegí una altra cosa, d’una dimensió que no vaig copsar bé en un primer moment.
Nosaltres, el poble, NO oblidem el 155 ni a la gent que segueixen a la presó o a l’exili, allunyats de les seves families i amics.
No puc deixar de pensar amb aquestes families que estan passant el tràngol de tenir marits-esposes, pares-mares fills a presó o exili. Qui els ha castigat? En virtut de què? Que quin pecat parlem?
Jordi Cuixart
Una bona amiga m’ha enviat aquest bonic text que reprodueixo. Gràcies, Maria Antònia. Penso com tu, les paraules seles endú el vent qui sap on… les obres, perduren.
Son moltes les preguntes que ens hem fet des de fa més dos anys quan els Jordi’s van ser detinguts i empresonats.
Com és tradició la Coral Albada de Granollers celebra cada any el seu aniversari convidant a cors de la ciutat i de la Federació Catalana de Pueri Cantores a gaudir d’una entranyable jornada plegats convivint i cantant.
Tornaran a passar les festes de Nadal-Cap d’Any-Reis lluny de les seves families, a la presó i exili com a vils delinqüents?
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.