Federico Mayor Zaragoza. ¡Fuera el actual FMI!
agosto 8, 2013Arnaldo Otegi y Jesus Egiguren reciben el galardón «Gernika, por la paz y la reconciliación”
julio 21, 2013 Increible! Nuestro país es demencial! El juez de la Audiencia Nacional española Santiago Pedraz ha citado a declarar como imputado, al alcalde de Gernika, José María Gorroño, por un supuesto delito de “enaltecimiento y justificación del terrorismo” por haber ofrecido a Arnaldo Otegi el galardón Gernika “por la paz y la reconciliación”. Nominación que Otegi recibió junto al presidente del PSE-EE Jesús Egiguren, “por su contribución a la paz”. Pedraz ha cursado la imputación en base a una querella presentada por la asociación ‘Dignidad y Justicia’ contra Gorroño y ha pedido a la Ertzaintza que emita un informe que contenga la documentación sobre las bases y el contenido íntegro del acuerdo municipal por el que se acordó el fallo del premio, y que reclame al gabinete de prensa del consistorio de Gernika copia del vídeo del veredicto. La decisión fue adoptada por el jurado compuesto por representantes políticos del Ayuntamiento de Gernila-Lumo; el primer edil de la ciudad alemana de Pforzheim; la Fundación Gernika Gogoratuz; la Casa de Cultura y el Museo de la Paz. Otegi se dirigió por carta a los presentes para destacar que su relación con Egiguren fue un intento de hacer política con mayúsculas “, y Egiguren destacó que es necesaria «otra politica” por parte del Estado.
Después de que el Ayuntamiento de Gernika decidiese otorgar el premio a Jesús Egiguren y Arnaldo Otegi las felicitaciones que recibieron fueron diversas, como la carta enviada por Gerry Adams, o la valoración de Lokarri en la que afirmaba que respondía a su esfurzo por la paz. Destaca tambien la enviada por el Nobel de Paz Adolfo Pérez Esquivelen la que decía que era “reconocimiento justo a quienes con decisión trabajaron por encontrar una salida justa y digna al conflicto que vive el País Vasco”. El Nobel de la paz se refirió a Otegi en estos términos: “constructores de Paz, que sufren incomprensiones y castigos y son judicializados y sometidos a prisión”.
Los premios se entregarán el próximo 26 de abril con motivo de los actos del 76 aniversario del Bombardeo de Gernika, según informa el consistorio vizcaíno en un comunicado.
NO tenemos Democracia y, la ansiamos…
Federico Mayor Zaragoza, Sesgos ideológicos en el Tribunal Constitucional, gravísimo atentando a la democracia
junio 10, 2013Ciudadanos desesperanzados, desalentados, desencantados… ¡Atención…! Rectifiquen.
Una ONG británica víctima de las sanciones económicas de Estados Unidos contra Cuba, por Salim Lamrani
mayo 31, 2013El Departamento del Tesoro confiscó los fondos de la organización no gubernamental británica Cuba Solidarity Campaign destinados a la compra de un libro sobre las sanciones económicas contra Cuba.The Economic War against Cuba. A Historical and Legal Perspective on the U.S. Blockade fue publicado por Monthly Review Press, casa editorial basada en Nueva York, en abril de 2013.El libro presenta una perspectiva histórica y jurídica de las sanciones económicas que Estados Unidos impone a Cuba desde 1960 y evalúa particularmente su impacto en campos como la salud, que afectan gravemente a las categorías más vulnerables de la población cubana pues impiden que la isla tenga acceso a los medicamentos y equipos médicos fabricados en territorio estadounidense.
El libro subraya el carácter anacrónico, cruel e ineficaz de un estado de sitio que data de la guerra fría, que golpea de modo indiscriminado a todos los sectores de la sociedad – empezando por los más frágiles– y que ha sido incapaz de alcanzar su objetivo, o sea el derrocamiento del gobierno cubano. Del mismo modo, recuerda que las sanciones contra Cuba suscitan el rechazo de la inmensa mayoría de la comunidad internacional, con 188 países que votaron por 21 vez consecutiva en 2012 contra el embargo económico, comercial y financiero. Por otra parte, el 67% de la opinión pública estadounidense desea una normalización de las relaciones con Cuba, pues no entiende por qué puede viajar a China, Vietnam o Corea del Norte, pero no a la mayor isla del Caribe. Un capítulo completo trata del carácter extraterritorial de las sanciones económicas, las cuales violan el derecho internacional. En efecto, una legislación nacional no puede aplicarse en un país tercero. Por ejemplo, la ley francesa no puede aplicarse en Alemania y la ley brasileña no puede aplicarse en Argentina. Ahora bien, la ley sobre las sanciones económicas se aplica a todos los países del mundo y una oficina especial del Departamento del Tesoro, la Office Foreign Assets Control (OFAC), se encarga de ello. En abril de 2013, la ONG británica Cuba Solidarity Campaign (CSC) decidió comprar 100 ejemplares del libro The Economic War against Cuba y pidió a su banco inglés, la Cooperative, que pagara la factura mediante una transferencia a la cuenta de Monthly Review Press en la Chase Bank.
No obstante, no se pudo hacer la transacción. En efecto, la OFAC decidió bloquear los fondos y exigió a la ONG británica que explicara en detalle sus relaciones con Cuba. Rob Miller, director de CSC, expresó su asombro: “Se usa una legislación extraterritorial sobre las sanciones económicas contra Cuba para impedir la venta de un libro en el Reino Unido que expone el alcance del bloqueo contra Cuba […]. El carácter ridículo del bloqueo estadounidense se ilustra una vez más con este caso cuando se trata de impedir que los lectores británicos lean un libro publicado por una casa editorial americana”. Por supuesto, no es la primera vez que Estados Unidos aplica de modo extraterritorial las sanciones contra Cuba. A guisa de ejemplo, si la empresa alemana Mercedes desea exportar sus coches a Estados Unidos, tiene que demostrar al Departamento del Tesoro que sus coches no contienen ni un solo gramo de níquel cubano. Del mismo modo, si un pastelero francés desea vender sus productos en el mercado estadounidense, tiene que demostrar que no contienen un solo gramo de azúcar cubano. Así, no sólo las sanciones económicas contra Cuba constituyen el principal freno al desarrollo del país sino que representan también un obstáculo a las relaciones comerciales de la isla con el resto del mundo. A veces con consecuencias insólitas.
Democratizar la palabra: Movimientos convergentes en comunicación
enero 31, 2013ALAI presenta nuevo libro: Democratizar la palabra.
En sintonía con los cambios políticos que vive América Latina desde la década pasada, la lucha por la democratización de la comunicación ha dejado de ser un asunto circunscrito a quienes se encuentran vinculados directa o indirectamente a la comunicación, para convertirse en una causa asumida por cada vez más actores sociales, puesto que ventila el futuro mismo de la democracia.
Se trata de una lucha que pasa por la actualización de las normativas legales -para que la libertad de expresión deje de ser el privilegio de unos pocos-, y políticas públicas que garanticen el pluralismo y la diversidad, preservando el interés colectivo sobre apetitos particulares.
Ante esta elemental aspiración democrática, la reacción furibunda de los grandes grupos mediáticos es una demostración por sí misma de la magnitud del poder que detentan –en tanto factores estratégicos para la reproducción del status quo–, pues de esa manera incluso consiguen intimidar a muchos actores políticos, cuando no gobiernos. Pero no pasan de ser “triunfos” circunstanciales, pues la causa por la democratización de la comunicación ya está marcada en la agenda de los cambios históricos.
El propio impacto que tiene la comunicación en todos los órdenes de la vida contemporánea conduce a que la demanda por su democratización deje ser un asunto circunscrito a quienes están directamente involucrados en este campo y se torne un desafío ciudadano. Y esta es la dimensión que esta lucha tiene en la actualidad.
Como un aporte a ella, ALAI presenta el libro “Democratizar la palabra: Movimientos convergentes en comunicación” que recoge tanto posicionamientos de varias coordinaciones y organizaciones sociales e indígenas, como plataformas comunes y normativas legales que están abriendo brecha para hacer realidad la democratización de la comunicación y el reconocimiento pleno del Derecho a la Comunicación.
Documental «El futur era de tots», a NOVA
enero 17, 2013Interessantíssim Documental de Carles Bosch i Josep Serra el que hem vist avui a NOVA. Un reportatge del què hem viscut a partir del 15M, amb el moviment dels Indignats, acampades, manifestacions contra les retallades, el setge al Parlament, actuacions dels Mossos d’esquadra…Carles Bosch amb 30 anys de treball a la TV catalana, amb gran bagatge professional, parla amb Mònica Terribes que, està al front de TV3 quan s’esdevenen aquells aconteixements que canvien el futur. Concreten de preparar un Document per a presentar a la petita pantalla coincidint amb l’aniversari dels fets. Vénen eleccions, canvia el govern, Mònica Terribes salta del càrrec. Intenten amb el nou arribat Director, que no veu amb bons ulls el Documental, segurament tem que pot danyar, que no s’adapta a allò establert..???… En tot cas, vist el reportatge, puc assegurar que no és radical, en tot cas queda curt, no aprofondeix on podia haver danyat algun estament. Estira i arronsa i posen una data d’emissió, el 26 de juny de 2012. Justament un partit de futbol a la mateixa hora va reventar el record d’audiència l’Espanya-Itàlia. Audiència mínima, per aquell Documental històric, ningú l’ha pogut visionar. Avui ha sigut el primer dia que l’hem pogut veure, comentar amb els autors. NO es tracta de res subversiu, sí però presenta imatges d’uns fets històrics que han mogut el món, i també el nostre petit país. La meva conclusió és que «avui no és fàcil fer periodisme de debó com fa el Carles Bosch, trenta anys al peu del canó de TV3. Ningú pot desautoritzar-lo com ha fet el Director actual, procedent del Grup Godó…» Sería interessant i, pertinent que, algun Diari important, que no sigui del grup esmentat, l’inclogui en algun periòdic de cap de setmana, per tal que ningú deixi de veure’l…És pura Història recent, de la qual tots ens sentim protagonistes… Gràcies Carles, gràcies Josep i, gràcies tambè a NOVA i al Martí Olivella que, sí ha autoritzat de presentarlo a la seu de la Fundació que presideix… Haurem de fer avinent aquel lema que ens va moure «Democràcia real, ja….» Ens urgeix. S’ha acabat l’autoritarisme…
Adolfo Pérez Esquivel insta a repensar el concepto soberanía
diciembre 15, 2012Buenos Aires, 13 dic (PL) El Premio Nobel de la Paz Adolfo Pérez Esquivel instó hoy, en esta capital, a repensar el concepto de soberanía, término que consideró muy lastimado por la mal llamada globalización. La soberanía, que hoy se entiende sólo como algo territorial, requiere de una nueva conceptualización en un mundo donde cada vez menos somos dueños de nuestros propios recursos y se privilegia el capital financiero sobre la vida del pueblo, señaló.
Pérez Esquivel formuló sus apreciaciones al pronunciar el mensaje de apertura de la Conferencia Intercontinental «Paz, desarme y alternativas sociales ante la OTAN Global», que durante dos días sesionará en uno de los salones del Senado de la Nación argentina.
El también presidente del Servicio Paz y Justicia abogó asimismo por «generar un nuevo contrato social para la humanidad» y subrayó la importancia de comenzar a pensar en las relaciones interculturales.
Para eso -remarcó- necesitamos recuperar la identidad y pertenencia. Refiriéndose a la proliferación de bases militares en todo el planeta, significó la existencia de un factor que pocas veces se nombra y es el consentimiento de «gobiernos cómplices, con mentalidad de sometimiento» al imperio para que este despliegue resulte posible.
El expansionismo de los enclaves militares es una amenaza permanente para la paz, la vida y la autodeterminación de los pueblos, sostuvo el Premio Nobel, para quien «la guerra es un gran negocio que deja muchísimo dinero y no tiene un solo rostro».
No son únicamente las armas, dijo y alertó que existen también las «guerras silenciosas» como el hambre y el control de los alimentos a escala mundial, este último también como factor estratégico en los conflictos.
Las palabras de bienvenida a la conferencia, cuyo programa incluye nueve paneles, fueron dichas por el senador Daniel Filmus, quien resaltó que la vigencia de la OTAN y los objetivos militaristas de las potencias del norte contradicen los deseos de convivencia pacífica de la humanidad.
Filmus se refirió al incremento de la presencia armamentista en el Atlántico Sur fomentada por el Reino Unido con sus enclaves militares en las usurpadas Islas Malvinas y advirtió que no habrá paz permanente mientras existan desigualdad, injusticia y colonialismo en el mundo
Crida a la Desobediència Civil, pels Drets dels Ciutadans i contra la Dictadura Financera
diciembre 4, 2012Vivim temps convulsos. La política ha anat perdent autoritat i és el món de l’especulació financera qui marca el pas, tot fixant els criteris de les polítiques públiques. Ningú no s’escapa de la seva dictadura. Fins ara ha aconseguit imposar un únic camí de sortida pels problemes econòmics existents, tot desmantellant el sistema públic de protecció social i sense dret a rèplica. Segons ells, no hi pot haver debat ni alternatives. És el que hi ha.
En aquest marc, agreujat per una greu crisi mediambiental anunciada, els drets civils adquirits en els darrers segles s’estan esfumant i no sembla que això els faci tremolar el pols, ans el contrari, la falta de resposta ciutadana a l’alçada del greuge els envalenteix a cada pas que donen.
Som molts els que sabem que hi ha altres sortides a la crisis i hem decidit comprometre’ns en una campanya per dificultar, en primer lloc, el passeig triomfant de les retallades, i per aconseguir elaborar i proposar, amb posterioritat, noves formes d’organització de la vida política i econòmica.
Les persones signants, que ho som a títol individual o bé perquè participem en moviments ciutadans que defensen diferents drets bàsics, apostem per una estratègia noviolenta per assolir objectius concrets, i aspirem a ser un moviment ciutadà actiu, independent i no partidista. Volem ser inclusius amb tots els sectors i col•laboratius amb les iniciatives existents, propositius i no tan sols crítics, participatius, deliberatius i transparents.
Exigim responsabilitats i l’encausament judicial dels corruptes, i també dels màxims beneficiaris d’aquesta situació que ha derivat ens uns enriquiments intolerables, mentre es retallen els drets ciutadans i els ingressos dels col•lectius més vulnerables.
Pretenem canviar radicalment les polítiques actuals, tot lluitant contra l’atur i la pobresa. Per això exigim l’augment dels ingressos públics tot combatent el frau, no pagant el deute il•legítim i reduint les despeses innecessàries; la restauració dels drets civils, socials i laborals, tot impulsant un nou model socioeconòmic que fiscalitzi els guanys especulatius, reguli els mercats financers, promogui la banca pública i també nous sectors econòmics sostenibles i solidaris. Així mateix, volem impulsar la multiplicació de les experiències autogestionàries per resoldre de manera alternativa les diferents necessitats ara mateix inajornables.
Volem exercir el nostre dret a l’autodeterminació per decidir el futur de casa nostra, però alhora som conscients que la mobilització pel canvi social ha de ser compartida amb els altres pobles de l’estat espanyol, d’Europa i del món, que tenen objectius semblants. Amb ells promourem l’autoorganització de la ciutadania incorporant formes de democràcia participativa i directa a la fins ara exclusiva democràcia parlamentària.
Si participeu d’aquestes preocupacions, dels mateixos objectius i dels valors d’aquesta lluita, us convidem a que us afegiu a aquest moviment. Hem de deixar de banda el fatalisme que ens volen imposar i treballar per donar la volta a una situació que no podem ni volem admetre.
Les persones que signem aquesta Crida iniciem una campanya de desobediència civil noviolenta, pels drets diutadans i per posar fi d’una vegada a la dictadura financera que estem patint.
Com a primer pas, emplacem la ciutadania i les seves organitzacions a donar suport a les accions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH):
– recollir més d’un milió de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament i el lloguer social abans del 25 de gener de 2013
– participar activament en els actes d’STOP desnonaments
– recolzar les noves accions de la PAH per aconseguir un canvi legislatiu urgent
Acció base de ciutadania desobedient (de moment 910 signatures, de 150 poblacions catalanes)
http://www.cridadesobediencia.cat
Eugeni Xammar, un veí de l’Ametlla per internacionalitzar la realitat econòmica i social de Catalunya
septiembre 26, 2012El periodista Eugeni Xammar dóna nom al Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques del Govern
Aixi ho ha aprovat el Govern, un Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, amb l’objectiu d’impulsar la projecció internacional de Catalunya a través d’un contacte «permanent i fluid» amb els mitjans de comunicació de mig món. L’objectiu del programa és «assolir una acció exterior eficaç, coherent i coordinada amb tots els actors que actuen a l’escenari internacional», és a dir, emetre a l’exterior un relat propi sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya.
«No serà només un servei de propaganda, sinó que intentarà comunicar directament amb els mitjans internacionals i procurarà oferir informació d’origen sense que hagi de passar pel sedàs dels canals diplomàtics de l’Estat espanyol», asseguren fonts del Govern. Amb una data de caducitat de dos anys, comença a caminar el Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, esperant que el nom sí que faci la cosa. «En Xammar m’ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l’home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d’ull més segur i un coneixement del món més vast. És, encara, el senyor que té la raó més desperta i l’enteniment més clar», escrivia Josep Pla sobre l’il·lustre veí de l’Ametlla del Vallès.
De l’Ametlla a mig món
Xammar (1888-1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya. Era fill de la casa pairal de can Xammar de Dalt de l’Ametlla del Vallès, on es va traslladar de ben petit. La ruïna de la finca i la poca afecció per l’agricultura el van fer entrar a treballar a Barcelona d’aprenent en una empresa tèxtil. Abandonà l’Ametlla, malvengué la casa i no hi tornà fins els anys 30, quan hi comprà una petita casa per passar-hi temporades entre els seus viatges. Actualment, Xammar descansa humilment al cementiri del municipi vallesà.
Com a periodista, s’inicià professionalment en revistes catalanistes. Visqué molts anys a l’Argentina, Suïssa, Alemanya i França. Fou redactor de La Publicidad i El Poble Català, i redactor en cap de la revista Iberia. Treballà com a corresponsal de guerra per als diaris de Barcelona El Día Gráfico i La Publicidad (1914-18). Marxà a Madrid, on fou redactor del diarí El Sol, El Fígaro i La Correspondencia de España. Es traslladà a Suïssa, on fou membre de la Secció d’Informació del Secretariat de la Societat de Nacions. El 1922 passà a Berlín i fou corresponsal col·laborador de diaris europeus i americans. Fou cap del gabinet de premsa de l’ambaixada republicana a París (1936-38) i redactor en cap adjunt a França de l’agència nord-americana Associated Press (1945). A París fou traductor de la UNESCO.
Tornà a Amèrica (1950), on, a Nova York, col·laborà amb les Nacions Unides. A Washington treballà per al Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament i per a l’Oficina Sanitaria Panamericana. Retornat a Europa, li donaren el càrrec d’organitzar els serveis de llengua espanyola de l’Organització Mundial de la Salut a Ginebra (1955) i fou enviat en visita oficial als Estats Units, Méxic i Puerto Rico. Retornà a Catalunya, on visqué entre l’Ametlla i Granollers.
Catalanista i poliglot
Catalanista («català cent per cent», com el va descriure Pla), Xammar dominà perfectament el francès, l’anglès i l’alemany. Sempre innovador, els treballs de Xammar són originals, vius, irònics i molt clars. És un personatge inquiet, obert, fill del periodisme modern: contrasta fets, es basa en les seves fonts d’informació, avança esdeveniments i sap difondre’ls.
Poc abans de morir dictà les memòries, Seixanta anys d’anar pel món (1974), que aparegueren pòstumament, publicades per Josep Badia i Moret. També pòstumament li foren publicats els reculls d’articles Periodisme (1989), amb articles des dels anys vint fins al franquisme; L’ou de la Serp (1998), que reuneix les cròniques des d’Alemanya els anys 1922-24; Cartes a Josep Pla (2000), i Crónicas desde Berlín (1930-1936) (2005), per al diari madrileny Ahora.
NOVA , Innovació Social
septiembre 17, 2012NOVA presentó, el pasado sábado, en su sede de Plaza de Catalunya en Barcelona, el Programa a llevar a cabo en el curso que iniciamos 2012-2013, ambicioso, para todas edades.
¿Meta? La construcción de un mundo habitable para todos, aquel que anhelamos.
Los objetivos se funden en 7 enunciados:
Democracia participativa y deliberativa. Sostenibilidad ambiental. Economía Social equitativa y sostenible. Un sistema financiero no especulativo. Una Sociedad del conocimiento compartido y de la Comunicación democrática. Un mundo que supere las guerras y la violencia. Una gobernanza global democrática.
Y lo proponen a partir de 4 Programas:
Alternativas al sistema
Participación y transparencia.
NoViolencia activa.
Espacio Novalap.
Es un llamado a la participación confiados en que, solo la fuerza de la ciudadanía, puede conquistar el futuro deseado.
Información en NOVA. Plaza de Catalunya, 9, 4º 2ª 08002Barcelona
Mail: Correu_e:info@nova.cat Tel: 93-5514717
Debe estar conectado para enviar un comentario.