La Fundació Martí l’Humà i Oncovallès opten per la Medicina a l’abast.

enero 17, 2014

Més d’un centenar de persones van assistir,hernandez bronchuddimarts, a la 1a sessió de l’Aula de la Universitat a l’Abast de la FUMH de La Garriga, que en aquesta ocasió, de bracet amb Oncovallès, van presentar un ponent d’excepció: el Dr Miquel Hernández-Bronchud amb un tema candent. Consell Genètic, Genètica i prevenció del Cáncer.
Santi Cucurella President de la FUMH va presentar l’acte. Pere Cladellas President d’Oncovallès va presentar el ponent. La responsable d’Oncovallès a La Garriga Matilde Arnau va donar la benvinguda als assistents.
El Dr Bronchud, és un Metge oncòleg de gran prestigi, científic, màster en Biologia Molecular, llicenciat primer i doctorat més tard per la Universitat d’Oxford . Tenim la sort de tenir-lo a prop, a l’Hospital de Granollers des de fa 17 anys. La seva responsabilitat, en aquests moments, és coordinar el programa de Consell Genètic contra el càncer de predisposició hereditària , tot i que, fins fa relativament poc, alguns ens asseguraven que no existia aquest risc hereditari. Altra àrea d’interès seva és investigar y utilitzar les cèl·lules mare sanguínies, i el desenvolupament d’una hormona que incrementa la producció de glòbuls blancs, per a ser utilitzada per la prevenció d’infeccions en malalts tractats amb Quimio-Radio i amb pacients amb SIDA. Des de el seu descobriment, aquesta hormona o G-CSF s’ha fet servir arreu del mon en més de 20 milions de persones.
Des de la seva fundació fa 11 anys, el Dr Bronchud presideix el Comitè Mèdic de la nostra Fundació Oncovallès.
De forma planera però amb profunditat ha resumit el tema , com és usual en ell, deixant clara la situació d’aquest “botxí de malaltia” que, fins fa poc matava sense pietat, i ara, amb la prevenció i controls, ha deixat de fer estralls a la nostra societat. Que els últims 20 anys, les morts per càncer de mama han minvat. Fa vint anys, només un 44% d’afectades el superava, actualment està en el 80%, gràcies a la prevenció, i descoberta de la malaltia en moments inicials, però també, gràcies als tractaments nous i a la cirurgia.
Va ressaltar la necessitat de prevenció, en una societat cada dia més longeva, gràcies a la ciència. L’oxidació, la pèrdua de líquids en la gent gran fa que necessitin major hidratació i una dieta saludable . Va recomanar beure molta aigua, evitar tòxics com el tabac, alimentació saludable, i, molta activitat física, NO sedentària.
Que el 90% dels càncers son adquirits, només un 10% son de predisposició hereditària.
Interessant roda de preguntes que, no cal dir, el Dr. Bronchud va aclarir, per a treure pors. Des d’Oncovallès, agraïm, a la FUMH, la possibilitat d’oferir aquests coneixements que poden educar i ajudar a recuperar la tranquil·litat a molts pacients.

Montserrat Ponsa


Fem Debat amb peces d’art. Fem Ateneu

noviembre 7, 2013

ATENEU

Mirades i Diàlegs al Museu

Diumenge 24 de novembre 2.013  a les 11:30 h al museu

 

L’Ateneu de Granollers, conjuntament amb el Museu de la ciutat proposa una activitat nova i original, potser experimental.

Es tracta de provocar un diàleg amb diferents peces i obres d’art del fons del museu i, alhora, elaborar un discurs participatiu amb les reflexions i els suggeriments de les persones del grup visitant

 

FEM ATENEU; FEM DEBAT AMB PECES D’ART

                                                                                                                                                                                                            Explorar


CALITO, de l’Escola Salvador Llobet amb ONCOVALLÈS

junio 12, 2013

Durant el curs escolar, l’alumnat crea i gestiona una cooperativa escolar amb el recolzament de la comunitat educativa, l’administració i altres agents socials de la  localitat. En el marc de “Cultura emprendedora a l’escola Municipal Salvador Llobet”, la Cooperativa Calito  de 5è curs, va sortir a vendre els productes elaborats i pensats per ells mateixos al Mercat del  dijous 23 de maig. Part dels beneficis els han entregat, en emotiu acte, a la Fundació Oncovallès. Acompanyats de la tutora i un professor, han recorregut la nostra Entitat i han escoltat amb atenció les explicacions que ha fet la Cerme respecte als serveis que Oncovallès ofereix. Crida l’atenció l’interès d’aquest joves alumnes, el mateix que  van mostrar el dia que, des de la Fundació, la Carme i l’Ester van desplaçar-se a l’Escola per explicar-los què és Oncovallès. CALITO 0Calito


Stéphane Hessel, el nonagenario que movilizó a la juventud mundial, por Federico Mayor Zaragoza

marzo 3, 2013

federio MLe conocí a principios de la década de los noventa, cuando yo era director general de la Unesco, y fue como una brisa de aire fresco, como un luminoso aviso de que sí vale la pena luchar incansablemente enfrentando los grandes desafíos que, con tanta frecuencia, con notoria carencia de decoro, nos ocultan, omiten o disimulan.

Le recuerdo recitando de memoria, el 10 de diciembre de 2008, al cumplirse los 60 años de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Muy joven, él contribuyó a redactar el preámbulo de esa Declaración. El lugar era el Trocadero, en el corazón de París, donde fue adoptada por la Asamblea General de las Naciones Unidas reunida entonces en la capital francesa al no haberse concluido las obras del edificio en la isla de Manhattan.

Era impresionante, inolvidable, observar a aquel gigante de la comunidad internacional, aquel ciudadano del mundo que subrayaba que los derechos humanos se establecieron “para liberar a la humanidad del miedo”. Pero, añadía al rememorar el segundo párrafo, que “si no se pueden ejercer sus derechos, los seres humanos pueden verse compelidos a la rebelión”. A esta rebelión a la que él nos convocó a todos, firmemente, pacíficamente, en su libro ¡Indignaos!, que tanto impacto tuvo a través de las redes sociales en la conciencia popular, especialmente en la juvenil, hace dos años. En 2008 publicó Ciudadano sin fronteras y, a continuación de ¡Indignaos!, ¡Comprometeos! No dudó un instante en enviarme el prólogo que le solicité para el libro Reacciona, obra de varios autores que apareció en 2011 como respuesta, precisamente, al llamamiento de Hessel.

Falleció el martes pasado a los 95 años. Hace tan solo unos meses, me envió unas líneas de introducción al Boletín de la Fundación Cultura de Paz. Creo que vale la pena, para comprender en todo su valor la personalidad de Stéphane Hessel, reproducir su introducción:

“Nuestro mundo está en crisis. Y solo saldrá de ella gracias a la determinación, el compromiso y el coraje de quienes proclamen alto y fuerte los valores de la democracia y el indispensable respeto de los derechos humanos”.

“No dejemos a las oligarquías económicas y financieras controlar, para su exclusivo provecho, las legítimas aspiraciones de los pueblos”.

“No es suficiente indignarse”.

“Es necesario desarrollar juntos esta nueva cultura mundial: la Paz por la Justicia”.

De origen alemán, Hessel adoptó la ciudadanía francesa en 1937, cuando tuvo que huir de la Alemania nazi por su condición de judío. Durante la II Guerra Mundial fue capturado por la Gestapo y estuvo internado, con grave riesgo de su vida, en los campos de concentración de Buchenwald y Mittelbau-Dora. Como corresponde a una persona fiel a sus principios en cualquier circunstancia, condenó las acciones de Israel en relación a Palestina, especialmente los bombardeos de la franja de Gaza.heseel

Stéphane Hessel tenía la visión del futuro luminoso que solo proporciona un pasado azaroso y oscuro, superado a fuerza de ideales firmes y acciones valientes.

Su muerte debe animarnos a todos, especialmente a los jóvenes de espíritu de cualquier edad, a no cesar en la lucha por los impostergables cambios radicales que la dignidad humana exige. Es imposible seguir aceptando que se inviertan diariamente miles de millones en armas y gastos militares al tiempo que más de 60.000 personas mueren de hambre y miles de millones viven en condiciones precariamente humanas.

Es también intolerable que un grupo de países poderosos —7, 8 o 20— intenten seguir gobernando a un mundo integrado por 196 países.

Es apremiante indignarse, implicarse, actuar para que las Naciones Unidas constituyan la autoridad moral que se requiere para el universal ejercicio de los derechos humanos.

La estela de Stéphane Hessel persistirá con mayor fulgor si cabe. Sí podemos. Que no se nos aplique, después de su advertencia, la terrible expresión de Albert Camus: “Les desprecio porque pudiendo tanto se han atrevido a tan poco”.


Escola Salvador Llobet: 31 anys de Jocs Florals

abril 20, 2012

Avui era el dia assenyalat, l’Escola Salvador Llobet ha dut a terme l’edició 31 dels Jocs Florals de Primavera al Teatre Auditori de Granollers. Gairebé 500 nois/es acompanyats d’una munió de mestres han participat d’un espectacle insòlit, des de les 9’30 del matí fins passades les 12 del migdia. També hi eren presents l’alcalde Josep Mayoral i la Regidora d’Ensenyament Pietat Sanjuan. Música, dansa, “cabaret”, investigació… configurava el gruix d’una molt acurada escenografia a la qual han participat tots, educadors i alumnes. Encertades les històries, curioses algunes músiques que ens han fet retrocedir en el temps. El cos de la Història girava a l’entorn dels 50 anys de vida d’aquesta Escola singular, nascuda a partir de la tossuderia-enginy-humanitat-saviesa del malaguanyat mestre Salvador Llobet que, acompanyat de grans professionals del moment, van iniciar aquella aventura educadora fa molts anys. Un Bagul en escena, trobat per quatre alumnes, desllorigarà què ha passat al llarg d’aquestes 5 dècades dins i fora de l’escola. A fora perque han trenat la història, a partir de músiques de les diferents époques, un variat discurs musical-corporal que han fet les delices dels assistents. Consti que els més afortunats han estat els participants, que gaudien de l’espectacle amb entusiasme.
S’ha fet entrega dels premis de Prosa, Poesia, Còmic de les diferents etapes, des d’Educació infantil fins els diferents graus de Primària. No ha estat fàcil escollir els guanyadors, la qualitat ha estat de nivell alt. Ens hem entusiasmat amb els cants, els balls, les proclames. Com diuen els joves, els organitzadors, i de manera especial els que han preparat dances i cants, s’ho han currat. També els que han fet els vídeos, de gran qualitat i enginy. Amics, seguiu sense aturar-vos, el nostre país, en hores baixes, esporuguit, sota l’amenaça de runes morals-laborals-de valors, necessita ginys que l’animin a seguir treballant l’educació que no vol dir només llegir i escriure, sinó que, per damunt de tot, ha d’ajudar a formar aquests noi/es que ben aviat comandaran el futur del món.


La Dra. Rosa M. Boixareu nomenada nova síndica de greuges de la Universitat Ramon Llull

febrero 29, 2012

Ahir, 28 de febrer de 2012, la Dra. Rosa M. Boixareu i Vilaplana ha estat nomenada, pel Patronat de la Universitat Ramon Llull, síndica de greuges per un període de quatre anys, tal com estableixen els Estatuts de la URL.
El síndic o síndica de greuges és la persona encarregada de vetllar pels drets i les llibertats de l’estudiantat, el professorat, el personal investigador i el personal d’administració i serveis davant les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris en el marc de les normes pròpies de la URL. Les seves actuacions estan sempre dirigides a la millora de la qualitat universitària en tots els seus àmbits, no estan sotmeses al mandat imperatiu de cap instància universitària i es regeixen pels principis d’independència i autonomia.
Amb aquest nomenament la Dra. Boixareu succeeix el Dr. Lluís M. Pugès, que ha exercit el càrrec els darrers quatre anys. El Dr. Artur Juncosa va el primer síndic de greuges de la URL i va desenvolupar la seva tasca de l’any 2004 al 2008.
Rosa M. Boixareu és doctora en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Màster en Antropologia de la Medicina per la Universitat Rovira i Virgili (URV), diplomada en Infermeria per la UNED-Sant Pau i professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL (fins a 2010). Actualment és membre de l’equip coordinador d’Aula Salut Blanquerna i col·labora amb l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Entre les seves publicacions destaquen: “La papallona. Autobiografia de la salut”, “De la antropologia filosófica a la antropología de la salud” (coord.-coautoria), “La Bona Salut. Dotze pensaments bàsics i un afegitó” (coautora amb Antoni Nello) i “La gestió de la salut, repte ètic” (coord.-coautoria). Publica articles habitualment sobre temes d’antropologia de la salut en “Ars Brevis” des de 1996. Quina sort tenir amics com ella. Felicitats!


Encuentro con alumnos del Institut Vil-la Romana de La Garriga

febrero 19, 2012

Dentro de las actividades de la II Setmana del Món que organiza el Departament de Geografia i Història del Institut Vil-la Romana de La Garriga, me invitaron a participar un encuentro bajo el lema “Caminos de Paz” con 60 alumnos de 1º de Bachillerato en su mayoría, pero también de algún otro ciclo. Después de comentar mi experiencia a través de los 5 Continentes con la Marcha Mundial por la Paz y la No violencia, mis encuentros con ciudadanos de diferentes pensamientos, posiciones en la sociedad: política-cultural-social, hombres, mujeres, jóvenes niños, surgió un interesante debate de casi dos horas, en el que los alumnos se mostraron ansiosos de conocer qué piensan, como viven, como se las arreglan para sobrevivir en situaciones precarias, los ciudadanos de otras latitudes. Saltó a la palestra la palabra Paz, para la gran mayoría limitada a ausencia de guerra mientras que para mi es sinónimo de Justicia Social. Paz equivale a que todos los seres humanos dispongan de lo elemental para vivir de forma digna: un espacio donde vivir y morir entre los suyos. Que nadie deba abandonar familia, país en busca de sustento. Paz es derecho a educación-sanidad-cultura para todos. Paz es derecho al trabajo, derecho a la libertad de participar y decidir el futuro que queremos. Pensamientos que la mayoría tenían claros. Pero, un profesor fue el detonante a mi reflexión cuando le pedí qué suponía para él la palabra Paz. ¿Su razonamiento? Que Justicia Social es  vana utopía, que no existe, por lo tanto no la podemos encontrar. Me cuesta entender que alguien, menos un profesor, pueda hacer semejante consideración. ¿Cómo educar si no se tiene claro qué representa Justicia Social y la necesidad de conseguirla para todos? Sin utopías estaríamos en la Edad de Piedra, la civilización no habría avanzado. La Carta de Derechos Humanos dice claramente que todo ser humano, no importa color, procedencia, situación, religión, ideología, desde que nace, tiene unos mismos Derechos: a la salud, educación, trabajo, cultura, que se pueden equiparar a PAZ. En nuestro SXXI, la peor epidemia es la Hambruna que mata a diario 80 mil personas. ¿Se puede hablar de Paz para aquellas personas castigadas a la inanición? ¿O los que sin recursos no pueden costear unos estudios, es acaso loable? Fue verdaderamente emocionante descubrir  el interés de aquellos estudiantes en conocer qué piensan sus compañeros de más allá de las fronteras. Algunos me pidieron de contactarles. Será un placer procurar que se comuniquen, aunque sea vía Internet. Los “otros” tienen mismas ansias de conocimiento de nuestras culturas, saber como se desenvuelven en la vida y en la sociedad nuestros estudiantes, qué piensan, como trabajan.


Escola Mestres Montaña de Granollers, 25 anys al servei de l’Educació

diciembre 22, 2011

Felicitats pels 25 anys de bona feina i dedicació, a tots els mestres, pares, i també a l’Ajuntament de Granollers per tenir una Escola com aquesta, la Mestres Montaña modélica en tots aspectes. Recordo com si fos ara quan la van inaugurar ara fa 25 anys. Era alcalde Rafel Ballús del PSC, en aquell primer ajuntament democràtic. Justament el cap de l’oposició era Oriol Muntanya CiU–va catanitzar el cognom- , fill dels Mestres Muntaña . Avui un fet com aquell no passaria, que un ajuntament honorés els pares del Cap de l’oposició… tot era diferent, sobretot les persones. Van venir a inaugurar-la el President Jordi Pujol i el Conseller d’Ensenyament Joan Guitart. L’acte va ser força surrealista ja que President-alcalde no coincidien en plantejaments. Van tallar la cinta, es van passejar per les instal-lacions i no van participar a les activitats que s’havien programat. La Maria Tuset, l’homenatjada, va participar a tots els actes que van seguir a la inauguració oficial. Va ser Oriol Muntanya qui va agraïr aquell homenatge en nom de la família. L’escola Mestres Montaña és un centre d’educació infantil i Primària que va entrar en funcionament el curs 1985 – 1986. Situada en el Barri de Can Bassa va ser el Grup socialista que regia l’Ajuntament que va decidir posar-li el nom de dos grans Mestres, el Joan Montaña i la Maria Tuset. L’escola és un bonic edifici construït l’any 1984 per Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. És una construcció de planta baixa formada per dos cossos que s’estructura en un passadís central i uns passadissos laterals: els carrers, que amb els seus eixamplaments, permeten activitats educatives complementàries a les aules que els envolten. És molt funcional, te molta llum, innovadora pel que fa a l’aspecte. De res serviría però si no anés acompanyada de grans pedagogs, alguns dels quals romanen a l’Escola des que es va inaugurar. Es defineix com a escola catalana, a la vegada que treballa i potencia les tradicions pròpies del país sense oblidar els “altres” ja que està situada en una zona multicultural de múltiples identitats. Tot i que sempre la llengua curricular ha sigut la catalana, treballa a fons el nivell humà: de relació, de respecte, de solidaritat intentant no imposar cap concepció partidista de política. Respecten les llibertats, conviccions sense pertorbar-les. L’escola considera fonamental la participació de tots els sectors que la formen, tant en la gestió com en la presa de decisions. Treballa, això sí, per aconseguir tota mena de discriminació. Gràcies a tots, em sento molt aprop seu, els Mestres Montaña eren els pares del meu marit. M’identifico amb els seus plantejaments.


A %d blogueros les gusta esto: